Anàlisi del nivell de comprensió dels EPC, confiança percebuda i impacte sobre les preferències i valors residencials

Estudi de viabilitat per a l’emplaçament d’un nou casal de joves al districte de Nou Barris (Roquetes)
desembre 31, 2019
Noves eines de simulació per a l’optimització energètica de sistemes de climatització aeronàutics
desembre 31, 2019
2019
El Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV UPC) ha explorat l’impacte de les classes energètiques (EPC, de l’anglès energy performance certificates) en el mercat residencial espanyol en el marc del projecte EnerValor. Mitjançant anàlisi estadística de bigdata, entrevistes i enquestes, i aplicant tècniques d’estudi de preferències residencials, s’ha analitzat la comprensió i la confiança percebuda de l’esquema EPC per part de la demanda i els agents principals del mercat residencial, l’efecte de les classes energètiques en els valors, la rellevància de l’eficiència energètica en l’elecció residencial i la disposició a pagar per millores en la classe EPC.

 

Els resultats suggereixen que, en general, la població no comprèn què mesuren les classes EPC ni els atributs arquitectònics subjacents. Una part dels professionals immobiliaris també confon la comesa de les classes energètiques i les assimila a indicadors de confort o qualitat residencial. En canvi, quan les persones són informades clarament sobre què és l’eficiència energètica, els atributs arquitectònics subjacents i les repercussions financeres i ambientals en unitats comprensibles, diuen que estan disposades a pagar més per habitatges eficients, almenys, la mateixa quantitat que suposa l’estalvi energètic, i donen més importància a l’eficiència en relació amb altres atributs. Segons els professionals, hi ha, també, una apreciació generalitzada sobre la banalització de les classes EPC, ja que s’assimilen a un mer tràmit. Fins i tot, s’assenyalen possibles negligències a l’hora d’elaborar-les, així com l’incompliment d’incloure-les en la publicitat immobiliària. Així mateix, s’indica que el seu baix cost indueix a una avaluació energètica succinta, en alguns casos, fins i tot sense visitar l’habitatge.

Per la seva banda, els models economètrics suggereixen una correlació positiva entre les diferents classes EPC i els preus residencials, tot i que moderada en relació amb altres països de la UE. No obstant això, aquesta incidència no és homogènia: sembla que és més gran en ciutats amb escassos habitatges molt eficients i, fins i tot, invertida en ciutats on no es pot supervisar de manera rigorosa la publicitació. És a dir, hi ha un major augment de preus. També s’ha observat que en habitatges més ineficients en barris de menor renda l’impacte econòmic és molt alt; en canvi, en habitatges nous amb atributs de qualitat arquitectònica, com ara equipaments, bones qualitats, etc., és nul. Això suggereix que hi ha una comprensió equivocada de les classes EPC: en absència d’atributs de qualitat, adopten un paper incorrecte en la diferenciació immobiliària. Així, indirectament, aquesta política ambiental està expandint la bretxa entre les llars amb nivells de renda extrems, ja que els més necessitats no tenen possibilitats reals de millorar l’eficiència energètica dels seus habitatges.

Projecte finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Programa Estatal de Recerca, Desenvolupament i Innovació Orientada als Reptes de la Societat, convocatòria de 2015.


This site is registered on wpml.org as a development site.