Els dies d’estiu han passat de 90 a 145, en els darrers 50 anys, segons un estudi de la UPC
PhotonHub Europe: Innova amb les tecnologies fotòniques!
maig 18, 2023
Materials per a la construcció a partir del reciclatge de fibres procedents de residus de roba i romanents tèxtils
maig 4, 202312/05/2023
Un estudi del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC analitza l’increment mitjà de temperatura i les onades de calor a les principals ciutats d’Espanya.
L'increment mitjà de temperatures ha estat de 3,54°C, entre el 1971 i el 2022. En els darrers 50 anys, els dies d'estiu han passat de 90 a 145, cosa que representa dos mesos més de dies càlids, i les nits tropicals s'han incrementat en 18 i han passat d'una mitjana de 45 a 63.
El 2022 va ser el segon any més càlid registrat a Europa, amb 0,9°C més de mitjana. A molts països del sud-oest d'Europa, va ser l’any més càlid. Les anomalies de temperatura més altes van tenir lloc al nord-est d'Escandinàvia i als països que voregen el nord-oest del mar Mediterrani.
Precisament, la Mediterrània és considerada un dels punts més vulnerables al canvi climàtic del segle XXI. La temperatura mitjana sobre la Mediterrània té un augment més alt que la mitjana global i és un factor clau per explicar l’augment de les temperatures a Espanya. De fet, la costa espanyola, que ha experimentat augments de més de 2°C els darrers anys, és un dels punts calents del canvi climàtic dins l'àrea mediterrània.
El Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha analitzat el procés d'escalfament a les principals àrees urbanes espanyoles des que es van realitzar registres unificats, a principis dels anys 70. Per això, ha desenvolupat una metodologia amb què ha analitzat l'evolució experimentada per les temperatures entre 1971 i 2022 a 21 estacions meteorològiques representatives de totes les comunitats autònomes. S'han estudiat Barcelona (amb dades recollides a les estacions meteorològiques de l'Observatori Fabra i de l'aeroport del Prat), Madrid (parc del Retiro i aeroport), València, Saragossa, Sevilla, Màlaga, Bilbao, Valladolid, Ciudad Real, Badajoz, Astúries, La Corunya, Ourense, Múrcia, Logronyo, Palma de Mallorca, Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife.
Resultats i impacte
Segons els resultats de l’estudi, l’increment de temperatures, especialment en el cas d’esdeveniments extrems com són les onades de calor (HeatWaves, HW), a més del disconfort que generen, són un factor de risc acusat per a la salut. Segons la informació que ofereix la base de dades MoMo, durant l'estiu del 2022 es van produir 22.249 morts addicionals respecte a la mortalitat esperada, de les quals un mínim de 4.732 es va deure a les elevades temperatures.
Així mateix, els resultats mostren que l'increment mitjà de les temperatures a les principals ciutats de l'Espanya peninsular ha pujat 2,31°C pel que fa a les màximes, així com 2,26°C en el cas de les mínimes. El 2022 ha estat, per regla general, l'any més càlid des que es tenen registres. La investigació realitzada mostra que la influència continental es manifesta principalment en l'augment de les temperatures màximes, mentre que a la zona d'influència mediterrània l'augment de les temperatures mínimes és més acusat (amb més efecte en la mortalitat). En canvi, les costes cantàbrica i atlàntica, així com, sobretot, les Canàries, presenten increments menys pronunciats, per sota dels 2°C.
L'augment de les temperatures entre el 1971 i el 2022 en les ciutats estudiades, tant de dia com de nit, és superior a la mitjana mediterrània.
Palma de Mallorca i Barcelona (dia i nit), Múrcia (dia), així com Ciudad Real, Saragossa i Madrid (nit) han registrat les temperatures més acusades.
L'estudi també presenta les onades de calor diürnes (Diurnal HeatWaves, DHW) i nocturnes (Night HeatWaves, NHW) registrades a les ciutats estudiades. Atesa la manca de consens sobre com definir les onades de calor, es fan servir dues metodologies complementàries. D'una banda, el criteri general emprat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), corregit per diferenciar les DHW i les NHW: defineix com a onada de calor quan es produeixen 3 dies o més amb temperatures superiors al percentil 95% dels mesos de juliol i agost del període de referència (1971-2000). I, de l'altra, el mètode desenvolupat pel CPSV de la UPC, que permet diferenciar onades de calor (i de fred ), diürnes i nocturnes, al llarg de tot l'any.
Pel que fa a les onades de calor nocturnes (NHW), han passat de 2,7 a la dècada 1971-1980, a 6,8 (1981-1990); a 8,8 (1991-2000); a 20,7 (2001-2010); a 25,7 (2011-2020), i a 30 a la dècada 2013-2022. L’estudi realitzat mostra que l’increment de les onades de calor nocturnes (NHW) és clarament més pronunciat que el de les diürnes (DHW).
El mètode del CPSV de la UPC confirma l'increment de les onades de calor al llarg dels darrers 52 anys. En total, 2.491 onades de calor diürnes (DHW) a les 21 estacions meteorològiques, amb un total de 10.348 dies de calor proporcionalment elevada associats a aquestes. Increment que representa que les DHW s'han multiplicat per 6,98 entre la dècada 1971-1980 i la dècada 2013-2022 (i per 9,48 els dies calents). Pel que fa a les onades de calor nocturnes (NHW), se n'han detectat 2.732 en el conjunt de les estacions analitzades, pujant a 11.469 nits calentes, i s'han multiplicat per 10,83 entre la dècada 1971-2000 i 2013-2022 (i per 12,94 les nits càlides).
Pel conjunt de les 21 estacions meteorològiques estudiades, els dies d'estiu (TX >= 25°C) han passat de 90 el 1971 a 145 el 2022, cosa que representa que vivim dos mesos més de dies d'estiu. Per la seva banda, les nits tropicals (TN >= 20°C) s'han incrementat en 18, passant d'una mitjana de 45 a tot Espanya el 1971 a 63 el 2022.
Pel que fa al període 1971-2022, les anomalies climàtiques són molt més acusades (1,49 °C) a les ciutats espanyoles que a escala mundial (0,71 °C). Els experts alerten, doncs, que l'escalfament global s'està acarnissant als principals sistemes urbans d'Espanya.
L'estudi ‘Global Warming in Spanish Cities’ del CPSV de la UPC va ser presentat a l'Assemblea General 2023 de l'European Geoscience Union (EGU), que va tenir lloc el passat mes d’abril a Viena.
Projectes Relacionats
- En l'actualitat, els edificis s'estan convertint en organismes intel·ligents gràcies a una àmplia gamma de sensors distribuïts i programes software que els permeten dotar-se de certa intel·ligència. En aquest context, neix SUST(AI)N, un projecte en el qual participen investigadors del Grup d'Instrumentació, Sensors i Interfícies (ISI) i el Grup de Recerca Components i Sistemes per a les Comunicacions (CSC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).
- El Centre Motion Control and Industrial Applications (MCIA UPC) participa en el projecte POWERTWIN, liderat per Smartech Clúster, per a desenvolupar, a través de bessons digitals, solucions clau en mà i escalables segons la seva tipologia, que millorin la sostenibilitat i l'eficiència energètica dels edificis.
- 21/12/2022Project Headerrightrightno-repeat;left top;;auto20px Per a poder assolir la transició energética és bàsic el desenvolupament, la penetració i la permanència de les energies renovables, en especial la […]
- REV-TER: Projecte que té per objectiu millorar la qualitat de vida de les comunitats i persones residents en ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, des de la perspectiva de l’envelliment actiu i saludable.
