Una tecnologia disruptiva per conservar la biodiversitat de les selves tropicals
11 de març de 2022
BIOPHOCH: Tecnologies fotòniques i machine learning per millorar el diagnòstic de malalties visuals, neurològiques i hematològiques
8 d'abril de 2022A mesura que es van desenvolupant les ciutats intel·ligents i per tant, ampliant les plataformes habilitades per a la internet of things (IoT) y la intel·ligència artificial, les noves i complexes amenaces a la seva seguretat creixen de manera exponencial. La nova plataforma IRIS millorarà la seguretat i la privacitat d’aquests sistemes basats en TIC i donarà resposta als atacs mitjançant un enfoc col·laboratiu.
L’equip de ciberseguretat esCERT de l’inLab FIB participa al projecte Intelligence threat Reporting and Incident response System (IRIS), que té com a objectiu desenvolupar una plataforma única adreçada a la IoT, la qual, a través d’intel·ligència artificial, donarà suport als centres de resposta davant emergències informàtiques (CERT i CSIRT) per avaluar, detectar, respondre i compartir informació sobre amenaces i vulnerabilitats dels sistemes TIC. Aquest suport als CERT i CSIRT europeus permetrà també donar una resposta coordinada a incidents transfronterers a gran escala. A la finalització del projecte, la plataforma IRIS estarà disponible, de forma gratuïta, als CERT i CSIRT europeus.
El concepte que treballa IRIS consisteix en una arquitectura d'intel·ligència d'amenaces federada que estableix tres components tecnològics. En primer lloc un mòdul d’intel·ligència d’amenaces col·laboratiu, que conforma el nexe del projecte, que millora la plataforma que existeix actualment (MeliCERTes) amb un mòdul de suport de protecció de dades i de responsabilitat proactiva. En segon lloc es desenvoluparà un mòdul de analítica d’amenaces, que recull i subministra amenaces i vulnerabilitats, respon a la intel·ligència rebuda i inicia procediments de resposta autònoma i d'autorecuperació. I per últim, un mòdul anomenat gamma virtual cyber, basat en el núvol, i que ofereix un entorn virtual immersiu per a exercicis d'entrenament col·laboratius CERT/CSIRT basats en plataformes ambientals del món real (digital twins).
La plataforma IRIS es validarà en tres proves pilot tan a nivell local, com nacional i transfronterer en tres ciutats: Hèlsinki (amb una plataforma d'Smart Grid i Smart Vehicles), Tallinn (amb la seva plataforma de vehicles de transport autònoms), i Barcelona (amb la seva plataforma urbanística de les superilles i els smart services). esCERT és el responsable de la definició i coordinació dels diferents entorns d’aquestes proves i dels seus requisits tècnics (casos d’ús).
El projecte IRIS forma part del programa Horitzó 2020 i es desenvoluparà durant tres anys (setembre 2021- agost 2024). El consorci està liderat per l’Institut d’Innovación en Ingenieria de Sistemes i Informàtica, INOV, (Portugal) i està format per 18 entitats procedents de Bèlgica, Rumania, Luxemburg, França, Països Baixos, Xipre, Itàlia, Grècia, Estònia, Finlàndia i Espanya. El pressupost total és de 5.678.075 euros.
Tecnologia
Vols saber més?
Projectes Relacionats
- El subgrup de recerca MICROTECH LAB - Microtechnology for the Industry, del Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (CATMech) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), lidera el desenvolupament tècnic d’una plataforma mínimament invasiva per monitorar biomarcadors i indicadors fisiològics relacionats amb l’estrès i el benestar emocional.
- Un equip de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) ha participat en el projecte M3LEC, coordinat pel Centro de Astrobiología (CAB), centre mixt del CSIC i l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA), i en el qual també ha participat la Universidad de Sevilla (US) / Instituto de Microelectrónica de Sevilla (IMSE). L’objectiu de M3LEC ha estat contribuir a la caracterització de l’atmòsfera i meterologia de Mart, i investigar sobre nova instrumentació per a missions futures d’exploració planetària.
- Un equip del grup de recerca d’Anàlisi Matricial i Teoria Discreta del Potencial (MAPTHE) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i del Departament de Matemàtiques de la CUNEF Universidad de Madrid, han participat en el desenvolupament de MARIA, un prototip de dispositiu portàtil, flexible i sense radiació, dissenyat per millorar la detecció precoç del càncer de mama. El dispositiu permet identificar tumors a través de la conductivitat elèctrica amb l’objectiu que, en el futur, pugui utilitzar-se en entorns d’atenció primària.
