Un aspecte bàsic en la gestió, planificació i anàlisi de l’impacte mediambiental de l’explotació de jaciments petrolífers és la predicció fiable del seu comportament. Per a això, el model computacional disposa de dos elements bàsics. D’una banda, algoritmes avançats per a la generació de malles d’alt ordre que proporcionen una representació precisa de la complexa geometria del jaciment (definició dels límits, localització de falles, cavitats, estrats, pous d’injecció i d’extracció... ). De l’altra, mètodes numèrics robustos i eficients que permeten predir amb molta precisió, tant en el temps com en l’espai, el comportament del jaciment.
Les noves tècniques numèriques desenvolupades per LaCàN UPC resolen les dificultats que plantegen els models físics que s’utilitzen actualment i que poden donar lloc a incoherències o errors de precisió considerables. Per exemple, a prop dels pous o prop de les falles es produeixen grans gradients de pressió i, per tant, els canvis de velocitat més grans. Per capturar correctament aquests canvis bruscos que influeixen dràsticament en la fiabilitat dels resultats, els paquets comercials generen malles excessivament fines, ja que utilitzen mètodes de primer ordre. Això comporta uns grans costos computacionals, en molts casos prohibitius, per obtenir prediccions amb la precisió necessària.
El mètode de Galerkin d’alt ordre discontinu i hibriditzable (HDG) permet superar aquests reptes. En primer lloc, la nova tècnica numèrica millora la representació discreta del jaciment a través d’un nou algoritme per a la generació de malles 3D d’alt ordre i d’alta qualitat per discretitzar el model geomètric d’un jaciment. En segon lloc, el model físic es resol mitjançant una formulació que combina una formulació de Galerkin d’alt ordre discontinu i hibriditzable (HDG) amb esquemes d’integració temporal també d’alt ordre. Aquesta combinació permet incrementar la precisió de les simulacions de fluxos en un jaciment petrolífer.
El projecte compta amb el suport de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, IREC, i PetroSoft com a entitats promotores observadores (EPO), i ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat.