El dispositiu, que funciona com a sensor mecànic, té una mida de tot just 22 per 10,5 micròmetres, un gruix de 25 nanòmetres (tres vegades menor que el d’un virus com el SARS-CoV-2) i una longitud tres vegades més petita que el diàmetre d’un cabell humà. Amb el xip dins, els científics han pogut mesurar les forces mecàniques que reorganitzen l’interior de l’òvul, és a dir, el seu citoplasma, des que s’introdueix l’espermatozoide fins que es divideix en dues cèl·lules.
El xip s’ha modelitzat perquè, veient com es doblega de determinada manera a l’interior de la cèl·lula, se’n visualitzi la curvatura i aquesta permeti inferir quines forces mecàniques s’estan produint.
La recerca és innovadora perquè la detecció d’aquestes forces mecàniques (que tenen importants implicacions biològiques) s’ha portat a terme per primera vegada de manera directa i detallada des de l’interior de l’embrió i al llarg de tot el procés inicial de fertilització.
Aquest treball sobre els primers estadis del procés de fertilització ha permès també comprovar que la mecànica de l’embrió de ratolí en la seva fase inicial és similar a la mecànica dels embrions humans.
Aquest estudi pot tenir importància per a la medicina de fertilització i l’estudi de malalties relacionades amb problemes de malformació de l’embrió.
La recerca s’ha portat a terme íntegrament amb finançament públic del Pla Nacional d’R+D+i i ha estat publicada a la revista Nature.