TRIFFID: Un sistema de suport robòtic autònom per augmentar l’eficiència dels equips d’emergències
22 de setembre de 2025
INDUSAC: Conclou un model pioner de col·laboració Indústria–Acadèmia
29 de setembre de 202525/09/2025
El Grup d'Hidrologia Subterrània (GHS) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte LIFE REMAR, per desenvolupar una solució innovadora i sostenible per a la reutilització d’aigües residuals tractades mitjançant infiltració, amb l’objectiu d’augmentar la disponibilitat de recursos d’aigua dolça i millorar l’estat dels ecosistemes.
A la comarca del Baix Camp, l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Cambrils, a Tarragona, sobre un aqüífer superficial contaminat per nitrats. Aquesta EDAR tracta anualment uns 4 hm³ d’aigua, que actualment es descarrega al mar mitjançant un emissari submarí. Davant la necessitat de recuperar aquest recurs valuós i millorar la gestió hídrica del territori, el projecte LIFE REMAR proposa una solució basada en la natura per reutilitzar l’aigua tractada, augmentar la disponibilitat de recursos hídrics, millorar l’estat de l’aqüífer i contribuir a la conservació dels ecosistemes aquàtics.
El projecte consisteix en la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp utilitzant entre un 3 i un 4 % de l’aigua tractada a l’EDAR mitjançant una tecnologia de recàrrega gestionada d’aqüífers (MAR), concretament el sistema de Tractament Sòl-Aqüífer (SAT) amb barreres reactives, per tal de millorar la qualitat de l’aigua. Aquest sistema permet eliminar contaminants emergents, patògens, gens de resistència als antibiòtics i microplàstics, i reduir els nitrats a l’aqüífer, entre d’altres.
En el marc del projecte, s’han col·locat barreres reactives al fons de dues basses d’infiltració de 400 m² cadascuna, dissenyades per recarregar fins a 200 m³/dia, just al punt on comença la infiltració de l’aigua tractada cap a l’aqüífer. Aquestes barreres estan compostes per diferents materials naturals i porosos que afavoreixen la retenció dels contaminants mitjançant la sorció, donant temps a que la biodegradació redueixi els contaminants que persisteixen després del tractament secundari a l’EDAR.
Aquest sistema pilot també utilitza les plantes com a part del tractament, entre altres utilitats com a sistema de prevenció de la colmatació. Una de les basses incorpora la plantació de Typha (una espècie de planta herbàcea típica de zones humides), mentre que l’altra es manté sense sembrar per permetre el creixement espontani d’espècies autòctones.
El sistema està dissenyat per recarregar anualment fins a 146.000 m³ d’aigua, fet que representa una contribució significativa a la reutilització d’aquest recurs.
A més, per tal de monitorar-ne l’eficiència i l’impacte, s’han perforat 8 piezòmetres, instruments utilitzats per mesurar el nivell d’aigua subterrània dins d’un aqüífer, distribuïts a l’aqüífer aigües amunt, aigües avall i sota les basses a diferents distàncies, amb una zona ranurada d’entre 2 i 4 metres dins l’aqüífer superficial del Baix Camp. Els piezòmetres permeten monitorar el procés de recàrrega i la qualitat de l’aigua al llarg de tot el sistema.
Impacte
Els resultats obtinguts en aquesta escala pilot serviran com a base per al disseny del sistema a major escala. S’espera que REMAR pugui donar resposta als desafiaments en la gestió de l’aigua al Baix Camp i inspiri solucions anàlogues en altres EDARs en regions mediterrànies que afronten reptes similars.
El projecte contribueix a una major disponibilitat d’aigua dolça per a l’agricultura, la restauració de les zones de descàrrega subterrània d’aigua marina i dels ecosistemes costaners, beneficiant els ciutadans, la comunitat i el medi ambient de manera segura.
Socis, pressupost i finançament
LIFE REMAR (LIFE20 ENV/ES/000284) està coordinat per l’empresa Comaigua i, a més de la UPC, el projecte compta amb la participació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC), el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) i l’empresa Mejoras Energéticas.
El projecte té un pressupost total de 2.102.975 € i una durada de 48 mesos (2022-2025). Compta amb el finançament del programa LIFE de la Unió Europea.
Tecnologia
Vols saber més?
Projectes Relacionats
- Un equip de recerca de la UPC, integrat pel CommSensLab-UPC i el Remote Sensing Lab (RSLAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), juntament amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha participat en el projecte AI4EO, amb l’objectiu d’impulsar solucions i posar en pràctica eines d’intel·ligència artificial aplicades a dades d’observació de la Terra en diversos casos d’ús sobre el territori català.
- El grup de recerca e-PLASCOM de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) desenvolupa una solució basada en aerogels biodegradables d’alginat de sodi i gelatina per a la purificació d’aigua no potable i la dessalinització mitjançant energia solar.
- Investigadors del grup de recerca d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) i del grup de recerca Disseny i Càlcul d'Estructures Arquitectòniques del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura (DiCEA), que formen part del Centre de Recerca i Serveis per a l'Administració Local (CRAL) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), han desenvolupat un sistema innovador de reforç estructural de forjats ceràmics mitjançant fusta tensoactivada, pensat per intervenir en edificis habitats de manera ràpida, sostenible i replicable.
- Un equip d’investigadors liderat per l’Institut Flumen de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) ha participat en el projecte europeu ICARIA, per a desenvolupar eines i mapes de risc per ajudar administracions i gestors d’infraestructures a anticipar els efectes dels fenòmens climàtics extrems i prendre decisions d’adaptació amb més base tècnica.
