Tenyeixen les aigües de reg per estudiar l’impacte de l’aigua dolça en el cultiu de bivalves al Delta
UAV (unmanned aerial vehicles) per estudiar els efectes elèctrics de l’atmosfera en els vehicles aeris i les estructures elevades
desembre 21, 2021
Un sistema automàtic per gestionar les dades de la xarxa d’aigua de Terrassa
desembre 2, 2021El Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han desenvolupat un model de la dispersió de les descàrregues d’aigua dels camps d’arròs a la badia del Fangar gràcies a la rodamina, un colorant vermellós soluble i innocu a l’aigua, per determinar les trajectòries dels abocaments i minimitzar-ne l’impacte sobre l’aqüicultura de mol·luscs bivalves.
El delta de l’Ebre forma un ecosistema complex on les dinàmiques naturals conviuen amb activitats productives, com la pesca, l’aqüicultura i l’agricultura. És un equilibri fràgil i, per preservar-lo, és imprescindible conèixer els efectes que aquestes activitats tenen en el medi que les envolta. En el cas dels cultius d’arròs, motor agrari ebrenc, una de les principals vies d’impacte són les aigües de reg descarregades al mar. Aquests abocaments tenen una doble cara: aporten nutrients a l’ecosistema alhora que contenen components tòxics propis dels pesticides que poden afectar la biodiversitat.
Aquest nou model desenvolupat permetrà una reordenació final de les activitats aqüícoles a la badia a partir de l’establiment d’una zona de transició d’unes 80 hectàrees, exclosa del cultiu de bivalves, per tal d’evitar riscos de salut animal i humana, i establir un protocol per aplicar aquestes mesures de protecció a altres zones de Catalunya.
Durant dos dies s’ha fet el seguiment de la dispersió de la taca de rodamina emprant fluorímetres i s’han mesurat les direccions i velocitats de l’aigua en superfície a partir de derivadors lagrangians. Aquesta informació, triangulada amb els coneixements previs sobre circulació d’aigua a la zona del Delta, ha permès obtenir un model numèric tridimensional d’alta resolució capaç de simular el comportament dels corrents a la badia incorporant les aigües de reg i tenint en compte diferents condicions de vent.
Protocol per a la protecció dels mol·luscs
Un segon objectiu de la recerca ha estat l’establiment d’un protocol per tal d’aplicar aquesta mesura de protecció en altres àrees de producció de mol·luscs bivalves del litoral català. El model desenvolupat amb la rodamina i la seva continuació amb el projecte d’avaluació de riscos en la mortalitat de bivalves han estat cofinançats pels Fons Europeu Marítim i de la Pesca i la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. A més, han comptat amb la col·laboració de la Federació de Productors de Mol·luscs de Delta de l'Ebre (Fepromodel) i de la Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l’Ebre.
Esbrinar l'origen de la mortalitat
El projecte es va posar en marxa el 2020 després de diversos episodis de mortalitat extraordinària d’ostra adulta de talla comercial en alguns vivers de la badia del Fangar durant els anys anteriors. Aquestes pèrdues, que van arribar fins al 50% en certs casos, no estaven associades a causes més habituals com l’herpes virus o les temperatures elevades. Així, alguns dels aqüicultors afectats van assenyalar un vincle amb els cicles d’abocament d’aigües de reg dels camps d’arròs, que especialment en els mesos de maig i juny poden contenir restes de substàncies contaminants. Les observacions posteriors també confirmen una correlació espacial entre les zones més afectades per la mortalitat i aquelles tocades més directament pels efluents de les descàrregues.
Tot i això, segons els resultats, no es pot afirmar que la causa de la mortalitat siguin els agents químics dels pesticides, que ja estan sotmesos a regulacions ambientals específiques. Els primers diagnòstics de bivalves apunten més aviat a una influència indirecta d’aquests components, és a dir, una combinació d’agents, com ara que els pesticides facin més fràgils els bivalves front als patògens del propi ecosistema marí. En el marc d’una investigació prevista fins a 2023, s’aïllaran els diferents patògens i s’inocularan en ostres sanes per tal d’avaluar els riscos d’origen químic i microbià i prendre ulteriors mesures per mitigar el seu impacte.
Mentrestant, a la badia del Fangar ja es podrà fer la primera passa implementant la zona de transició, la primera aplicada als cultius de mol·luscs bivalves a Catalunya. Anomenada també buffer o tampó, es tracta d’una mesura preventiva de salut pública proposada a la guia europea de bones pràctiques. La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible ja ha rebut el mapa de l’àrea no adequada pels bivalves, que es podrà tenir en compte a l’hora de tramitar noves llicències o reorganitzar el polígon d’infraestructures d’aqüicultura.
Projectes Relacionats
- El Centre de Desenvolupament de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte SEASLAG contribuint en els sistemes de mesura i test per avaluar les característiques dels biomaterials desenvolupats al projecte, per regenerar els ecosistemes marins. Aquest material incorpora subproductes de la indústria siderúrgica i agroalimentària.
- El grup de recerca Barcelona Fluids & Energy Lab (IFLUIDS) i el Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA) de la UPC participen en el projecte europeu H-HOPE, centrat en el desenvolupament de solucions per produir energia neta a partir de fonts hídriques encara sense explotar, com ara canonades i canals d’aigua.
- Combinar l'activitat agrícola i la producció d'energia solar a partir de plaques fotovoltaiques és l’objectiu de SYMBIOSYST, un projecte impulsat per un consorci de 16 socis europeus entre els quals s’inclou la UPC. En el marc d’aquest projecte, es desenvoluparan eines tecnològiques per contribuir a generar energia neta per al sector agrícola a Europa.
- La producció de biogàs a partir de la digestió anaeròbia està experimentant un creixement exponencial a Europa en els últims anys, ja que pot ser produït localment i perquè té un clar efecte positiu sobre el reciclatge dels residus, la generació d'energia neta, el desenvolupament sostenible o l'acció pel clima. En aquest context es desenvolupa el projecte FertiLab, en el qual participen investigadors del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB) de la UPC.
