
Aerogels multifuncionals biodegradables com a alternativa al plàstic
26 de maig de 2023
Neurociència híbrida per aconseguir l’excel·lència en la recerca en rehabilitació motora i trastorns neuromusculars
19 de juny de 202331/05/2023
Actualment, els dispositius de refrigeració utilitzats en aparells domèstics, industrials i de transport es basen en la compressió de vapor d'hidrofluorocarburs (HFC), cosa que té un alt potencial d'escalfament global (GWP, acrònim en anglès de Global Warming Potential). En aquest sentit, el ràpid creixement del sector de la refrigeració ha fet que l'alliberament d'HFC origini prop del 3% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle.
La normativa actual, que s’adreça a eliminar-los progressivament, ha encoratjat el desenvolupament de noves tecnologies alternatives per a la refrigeració amb un potencial d'escalfament atmosfèric (PEA) menor. Les més prometedores i respectuoses amb el medi ambient són els processos d'intercanvi de calor associats a transformacions mecàniques en materials sòlids, relacionades amb l’efecte mecanocalòric (MC), com l’efecte elastocalòric (EC) i barocalòric (BC). Els efectes EC i BC s'indueixen mitjançant una transformació de fase (cristal·lització/fusió), que genera escalfament/refredament mitjançant canvis en la deformació per tracció (EC) o per pressió hidrostàtica (BC) del material, respectivament. Recentment, el cautxú natural ha sorgit com un material excel·lent amb efecte MC, i que mostra efectes EC i BC a una tensió aplicada baixa o moderada en un rang de temperatures òptim per a aplicacions domèstiques.
A diferència de la majoria dels materials calòrics, el cautxú és tou, de baix cost i d'origen biològic, unes qualitats que resolen simultàniament alguns dels principals problemes d'enginyeria i sostenibilitat de la refrigeració artificial. Tot i això, malgrat l'enorme potencial del cautxú natural, aquest no s'ha utilitzat fins ara de manera eficient en prototips per a tecnologies de refrigeració avançades.
En aquest context, es desenvolupa el projecte en què treballa el grup de recerca Plàstics i Compòsits Ecològics (e-PLASCOM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i el Centre Català del Plàstic (CCP), l'objectiu del qual és dissenyar nous materials ad hoc basats en cautxú, amb composicions i geometries específiques, per ser integrats de manera òptima tant en tecnologies EC com BC a escala de prototip.
Per aconseguir-ho, es proposa processar els materials amb la composició adequada, barrejant eventualment amb cautxú de rebuig procedent de pneumàtics, cercant una alta vida a fatiga, així com una alta capacitat de cristal·lització per assolir les propietats EC i BC esperades.
En el marc del projecte, es treballa en mètodes de processament a escala de laboratori i de planta pilot per al disseny de materials tant per a la investigació fonamental com per a la comercialització de dispositius EC i BC. Les provetes basades en cautxú natural s'assagen en models de tracció i compressió al laboratori i per a l’ús ad hoc en prototips EC i BC.
Pressupost i finançament
El projecte està dotat d'un pressupost de 81.880 € i ha obtingut finançament a través del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d'Innovació 2021-2023 (Agència Estatal de Recerca). Té una durada de dos anys (desembre 2022 – novembre 2024).

Tecnologia
Sector
Vols saber més?
Projectes Relacionats
ZeroCarbonPave: Paviments bituminosos amb biochar per reduir la petjada de carboni de les carreteres
El Grup de Recerca en Recursos i Indústries Intel·ligents i Sostenibles (RIIS) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) desenvolupa el projecte ZeroCarbonPave, orientat a analitzar la viabilitat d’incorporar biochar com a fíller i/o fracció fina del material granular en mescles bituminoses, amb l’objectiu de reduir la petjada de carboni associada a la fabricació i la posada en obra dels ferms.- Un equip del Resources Recovery and Environmental Management (R2EM), del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CCEM), de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), participa en el projecte MagNa, que desenvolupa un sistema innovador per recuperar el magnesi de les salmorres generades pel procés de dessalinització de l’aigua del mar. Les matèries recuperades es destinaran a usos industrials i contribuiran a reduir la dependència comercial d’Europa.
- El Centre de Diagnòstic Industrial i Fluidodinàmica (CDIF) i el grup Energy Processing and Integrated Circuits (EPIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participen en FLEXHYBAT (Design and control of flexible hydropower plants by hybridisation with second life batteries), un projecte que explora la hibridació de centrals hidroelèctriques amb bateries de segona vida per millorar la seva flexibilitat, eficiència i durabilitat.
- El Grup de Recerca i Innovació de la Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte RESILIENT, que desenvolupa models i metodologies avançades per avaluar estratègies de resiliència climàtica en edificis i optimitzar la presa de decisions.




