Modelització de la mobilitat a la regió metropolitana de Barcelona per avaluar el PDU
18 d'octubre de 2021
Restaurar la costa europea amb solucions naturals i carboni blau
22 d'octubre de 2021El grup de recerca Materials de Construcció i Carreteres (MATCAR) de la UPC ha col·laborat en el projecte europeu PaperChain, una iniciativa que té l’objectiu de desenvolupar un model d’economia circular que valoritzi els residus generats per la indústria del paper i els empri com a primeres matèries en sectors com ara el sector de la construcció, el miner i el químic. Les primeres proves a Espanya, s’han realitzat a les províncies de Saragossa i València, on s’ha comprovat la viabilitat de l'ús de cendres com a conglomerants alternatius per a carreteres.
El projecte PaperChain, coordinat per Acciona, ha comptat amb la participació de vint socis de cinc països europeus i ha inclòs demostradors a gran escala en diversos entorns operatius: en el sector de la construcció, a Espanya (capes de sòl estabilitzat en carreteres), a Portugal (asfalts i formigons) i a Eslovènia (materials compostos per a estabilització de talussos); i a Suècia, en el sector químic (bioetanol per a productes químics secundaris) i en el sector miner (capes segellants d’enderrocs). Amb un pressupost de 7,8 milions d'euros, el projecte ha estat finançat pel programa d’investigació i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea.
MATCAR, ha treballat en la millora i l’estabilització de les esplanades en què es recolza el ferm de la carretera, i en les capes tractades del propi ferm. En aquestes superfícies, el conglomerant habitualment emprat per reforçar la resistència al trànsit —ciment o calç— és substituït per cendres procedents de la indústria paperera. L'ús d'aquestes cendres permet importants reduccions de la petjada de carboni en la construcció de carreteres, ja que el ciment i la calç són importants emissors de CO2.
L’equip d’investigadors també s’ha ocupat de caracteritzar els materials a emprar —sòls i cendres—, així com d’avaluar les propietats mecàniques de la seva combinació resultant, a fi de definir la fórmula de treball a utilitzar en les etapes de construcció. Aquesta etapa també ha inclòs un estudi de durabilitat mitjançant assajos que simulen els efectes climàtics a llarg termini.
Demostradors
Per comprovar la viabilitat de l’ús de les cendres, s’ha realitzat un monitoratge tècnic de tres trams de prova a les províncies de Saragossa i València mitjançant un sistema d'auscultació. El primer tram s’ha realitzat a Ejea de los Caballeros i ha consistit en l'estabilització d'un camí sense pavimentar —d’un quilòmetre de longitud— en l'entorn d’un parc periurbà.
El segon tram de prova, construït a Villamayor de Gállego, consisteix en la renovació del ferm d’un carrer d’un quilòmetre de longitud mitjançant l'execució d'una capa de sòl estabilitzat.
L'efecte de la cendra en aquests sòls es tradueix en la pràctica eliminació de l'inflament —increment de volum que experimenten alguns sòls en augmentar la seva humitat— i l'augment de la capacitat portant —la capacitat del terreny de suportar les càrregues aplicades sobre ell—, fet que generarà un estalvi significatiu en el seu manteniment. A més, aquesta zona de Saragossa té una extensa xarxa de camins rurals i una intensa activitat agrícola i ramadera amb trànsit de maquinària pesant.
Un tercer tram de prova s’ha realitzat a la variant A31 de la Font de la Figuera, València. En aquest cas es va substituir el ciment per les cendres en una capa de sòl-ciment, manufacturat en una planta a la que cada component es va dosificar amb precisió i es va barrejar per aconseguir una gran homogeneïtat. A diferència dels casos anteriors, que van permetre estabilitzar les esplanades, aquesta capa forma part del ferm, assolint un repte més exigent que en els casos anteriors, ja que havia d'aconseguir major resistència.
Els resultats obtinguts d’aquests demostradors ha mostrat la viabilitat tècnica i econòmica de la utilització de les cendres en substitució de la calç o el ciment en les estabilitzacions o el tractament de sòls per esplanades i capes de ferms de carreteres, constituït un nou pas cap a l’objectiu “residu zero”.
Notícia relacionada: PaperChain
Projectes Relacionats
Materials compostos reciclables i intel·ligents per a estructures més lleugeres, segures i eficients
El grup de recerca Control, Data and Artificial Intelligence (CoDAlab) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte ATHENS, que desenvolupa materials compostos termoplàstics reciclables amb sistemes avançats de monitorització en temps real per millorar la fabricació, la seguretat i la vida útil d’estructures lleugeres.- El subgrup de recerca MICROTECH LAB - Microtechnology for the Industry, del Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (CATMech) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), lidera el desenvolupament tècnic d’una plataforma mínimament invasiva per monitorar biomarcadors i indicadors fisiològics relacionats amb l’estrès i el benestar emocional.
- Un equip de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) ha participat en el projecte M3LEC, coordinat pel Centro de Astrobiología (CAB), centre mixt del CSIC i l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA), i en el qual també ha participat la Universidad de Sevilla (US) / Instituto de Microelectrónica de Sevilla (IMSE). L’objectiu de M3LEC ha estat contribuir a la caracterització de l’atmòsfera i meterologia de Mart, i investigar sobre nova instrumentació per a missions futures d’exploració planetària.
- El Grup Interdisciplinar de Ciència i Tecnologia a l'Edificació (GICITED) i el grup de recerca Energy, Catalysis, Process and Reaction Engineering (ENCORE) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participen en el projecte europeu ArchiSpace, per desenvolupar prototips d’infraestructures per a assentaments humans en entorns extraterrestres a partir de materials i condicions anàlogues a les de la Lluna i Mart.
