Un nou instrument oftalmològic no invasiu basat en tècniques fotòniques per diagnosticar l’ull sec

FURNISH
Furnish: evitar els rebrots de la COVID-19 mitjançant el redisseny dels espais públics
octubre 29, 2020
wiplash
WiPLASH: Processadors per a intel·ligència artificial més ràpids i amb menor consum energètic
octubre 20, 2020
28/10/2020

El Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la UPC ha desenvolupat un instrument oftalmològic per avaluar la pel·lícula lacrimal de l’ull mitjançant l’anàlisi de la degradació de la imatge del reflex corneal, una aplicació basada en tècniques fotòniques.

La pel·lícula lacrimal és la primera superfície de l’ull que està en contacte amb l’aire. Quan aquesta part de l’ull s’altera, es produeix la síndrome de l’ull sec, una malaltia que afecta la superfície ocular i produeix diferents símptomes d’incomoditat, trastorns visuals i inestabilitat de la pel·lícula lacrimal, i que ocasiona danys en la superfície ocular. L’ull sec afecta un 30% de la població i s’espera que aquest percentatge augmenti a causa de l’ús de lents de contacte, diverses cirurgies de la vista i l’ús de tota mena de pantalles. Les tècniques que es fan servir actualment per al diagnòstic de l’ull sec són subjectives i invasives.



El nou instrument per avaluar la pel·lícula lacrimal es basa en l’anàlisi de la degradació de la imatge del reflex corneal. Quan la pel·lícula lacrimal està en bones condicions, la imatge de llum coherent reflectida en la còrnia és regular i de bona qualitat. Ara bé, quan la pel·lícula lacrimal es trenca, el reflex corneal es degrada. Mitjançant la degradació de la imatge del reflex corneal, el nou mètode avalua la pel·lícula lacrimal i permet diagnosticar l’ull sec.

El prototip desenvolupat està enfocat a la pràctica clínica diària, que requereix l’ús d’eines cada cop més sofisticades però que a la vegada han de ser econòmiques i fàcils d’utilitzar. Actualment ja s’han portat a terme mesures de laboratori i clíniques amb pacients. Aquest mètode també s’ha provat en l’avaluació de la comoditat de les lents de contacte, mesurant l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal en la lent. El prototip i la metodologia són adequats per a les condicions de laboratori i s’està evolucionant cap a un instrument operatiu en un entorn clínic.

El projecte ha rebut finançament de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i també ha estat cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).


Projectes Relacionats