La pel·lícula lacrimal és la primera superfície de l’ull que està en contacte amb l’aire. Quan aquesta part de l’ull s’altera, es produeix la síndrome de l’ull sec, una malaltia que afecta la superfície ocular i produeix diferents símptomes d’incomoditat, trastorns visuals i inestabilitat de la pel·lícula lacrimal, i que ocasiona danys en la superfície ocular. L’ull sec afecta un 30% de la població i s’espera que aquest percentatge augmenti a causa de l’ús de lents de contacte, diverses cirurgies de la vista i l’ús de tota mena de pantalles. Les tècniques que es fan servir actualment per al diagnòstic de l’ull sec són subjectives i invasives.
El nou instrument per avaluar la pel·lícula lacrimal es basa en l’anàlisi de la degradació de la imatge del reflex corneal. Quan la pel·lícula lacrimal està en bones condicions, la imatge de llum coherent reflectida en la còrnia és regular i de bona qualitat. Ara bé, quan la pel·lícula lacrimal es trenca, el reflex corneal es degrada. Mitjançant la degradació de la imatge del reflex corneal, el nou mètode avalua la pel·lícula lacrimal i permet diagnosticar l’ull sec.
El prototip desenvolupat està enfocat a la pràctica clínica diària, que requereix l’ús d’eines cada cop més sofisticades però que a la vegada han de ser econòmiques i fàcils d’utilitzar. Actualment ja s’han portat a terme mesures de laboratori i clíniques amb pacients. Aquest mètode també s’ha provat en l’avaluació de la comoditat de les lents de contacte, mesurant l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal en la lent. El prototip i la metodologia són adequats per a les condicions de laboratori i s’està evolucionant cap a un instrument operatiu en un entorn clínic.
El projecte ha rebut finançament de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i també ha estat cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).