Una nova estratègia biomolecular per a millorar la regeneració òssia

Nous processos de fabricació additiva de components metàl·lics
desembre 31, 2019
Disseny micromecànic per optimitzar materials per a eines
desembre 31, 2019
2019

La regeneració i reparació de teixits no funcionals representa un repte molt rellevant a escala global, a causa de l'augment en l’esperança de vida i la prevalença de malalties relacionades amb l'envelliment. En el cas de les afeccions osteoarticulars, és urgent desenvolupar noves estratègies per a la regeneració del teixit ossi que minimitzin les limitacions de les teràpies actuals, principalment basades en l’ús d’empelts, els quals requereixen una segona cirurgia i comporten la morbiditat del pacient, entre altres desavantatges. El fet que l’os sigui el segon teixit més trasplantat després de la sang, amb 2,2 milions de procediments realitzats anualment a tot el món, posa de manifest la rellevància del desenvolupament de nous biomaterials en aquesta àrea. Una de les estratègies habituals per millorar la regeneració òssia és l'ús de proteïnes morfogenètiques d'os (BMP), un factor de creixement amb un potencial osteogènic elevat . No obstant això, el seu ús clínic s'associa a complicacions severes (formació d'os ectòpic, disfàgia, dispnea i càncer, entre altres) i en l'actualitat és motiu de controvèrsia.


 

Per donar respostes a les dificultats que resulten de l’ús clínic de les BMP, en el marc del projecte MIMESIS, el Grup de Recerca de Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BBT) del Centre de Recerca en Bioenginyeria Mèdica (CREB UPC) ha desenvolupat noves molècules mimètiques de les BMP, per tal d'obtenir nous biomaterials amb un potencial osteogènic elevat i una gran capacitat per regenerar l'os.

La metodologia que hem desenvolupat permet funcionalitzar un gran nombre d'implants mèdics, des d'implants dentals i pròtesis ortopèdiques fins a hidrogels i polímers. Els resultats obtinguts al nivell cel·lular in vitro demostren que aquesta metodologia ofereix una resposta molt beneficiosa de les cèl·lules encarregades de formar l’os. En l'actualitat s’estan duent a terme estudis en animals per poder avaluar-ne el potencial preclínic.

El projecte està finançat pel Pla estatal de recerca científica i tècnica i d'innovació 2013-2016, en el marc del programa Reptes de recerca: projectes d'R+D+I , i finalitzarà el 2021.