Tecnologia UPC al Mobile World Congress 2022, del 28 de febrer al 3 de març, a Barcelona

Tecnologia UPC a Foro Transfiere 2022
febrer 26, 2022
Tecnologia UPC al Mobile World Congress 2022, del 28 de febrer al 3 de març, a Barcelona
març 4, 2022

25/02/2022

La UPC presentarà tecnologia i iniciatives d’avantguarda aplicades a sectors diversos, en un estand propi, en aquesta edició del MWC Barcelona, el congrés internacional de tecnologies mòbils que tindrà lloc, del 28 de febrer al 3 de març, al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, a L’Hospitalet del Llobregat. La Universitat també serà present al 4YFN, el punt de referència del món de l’emprenedoria i la innovació tecnològica, que es desenvoluparà en paral·lel i en el mateix recinte.

La tecnologia i la innovació que la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) presentarà al Mobile World Congress (MWC Barcelona 2022) són fruit de la recerca d’equips investigadors en àmbits d’aplicació diversos. Les solucions que es mostraran van des de l’analítica de dades en sistemes complexos aplicada a la gestió de xarxes de distribució d’aigua potable, a l’ús de bacteris per a la recuperació de metalls de telèfons mòbils, passant pel registre de dades mèdiques per actuar de manera més precisa o afinar en els diagnòstics. En aquest darrer àmbit, es presenten aplicacions que permeten el monitoratge cardiovascular no invasiu, controlar la inestabilitat dels genolls lesionats, registrar els efectes dels trastorns del moviment en pacients des de dispositius mòbils o avaluar els riscos de desenvolupar malalties cerebrovasculars.  

Aquests projectes es podran conèixer, a través del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT-UPC), a l’estand de la Universitat (número 4C1 del vestíbul 4) al Booth 26, dins del pavelló Digital Catalonia del recinte Gran Via de Fira de Barcelona (Av. Joan Carles I, 64, L’Hospitalet de Llobregat). Tots ells han estat seleccionats en el marc de la primera edició de les convocatòries El Radar i El Trampolí de la Universitat. Unes convocatòries impulsades per detectar projectes tecnològics dels grups de recerca, així com treballs de fi de grau, màster i doctorat de l’estudiantat en els àmbits de les tecnologies mòbils i àrees afins.


Analítica de dades complexes per a una bona distribució d’aigua potable

El grup de recerca en Sistemes Avançats de Control del Centre en Supervisió, Seguretat i Control Automàtic  (CS2AC), coordinat per l’investigador Vicenç Puig i amb seu al Campus de Terrassa, presenta una eina informàtica per analitzar les dades dels sensors en xarxes complexes d’aigua potable. Es tracta d’un sistema d’Intel·ligència Artificial basat en algoritmes que millora la gestió hidràulica eficient i sostenible de la xarxa d’abastiment d’aigua.

El sistema és capaç d’invalidar dades errònies i reemplaçar-les per dades estimades, generant, així, una base de dades que garanteix el correcte subministrament del cabal d’aigua. Un cop ha analitzat les dades i les ha donat per bones, els sistema calcula les prestacions del funcionament de la xarxa, el rendiment hidràulic, l’aigua no enregistrada, la precisió dels cabalímetres, la qualitat de la mesura, el consum elèctric de les bombes impulsores i, fins i tot, la petjada de CO2 que generen.

L’eina ha estat desenvolupada en col·laboració amb l’empresa Aigües Ter Llobregat. La mateixa metodologia s’està utilitzant en la gestió de xarxes d’aigua potable a Tarragona i Terrassa. El sistema també es pot aplicar a les xarxes de distribució de gas, electricitat o de subministraments al sector industrial, en el marc del procés de digitalització de la Indústria 4.0.



Bacteris que recuperen els metalls dels aparells electrònics

L’avenç de les tecnologies està provocant un alarmant consum de recursos naturals que posa en perill el subministrament de materials essencials per a la producció de dispositius electrònics. En aquest context, la creixent generació de residus electrònics pot convertir-se en una oportunitat econòmica si se centra en l’obtenció de recursos metàl·lics valuosos per al desenvolupament d’una societat tecnològica, però també sostenible.

Un equip del Grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors (BIOGAP) i del centre de recerca Smart Sustainable Resources (SSR-UPC), coordinat per l’investigador Toni Dorado, professor de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), ha desenvolupat i patentat un procés biotecnològic per recuperar els metalls dels aparells electrònics de manera molt més senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. Es tracta de microorganismes presents en aigües residuals, que són capaços de separar els metalls dels residus electrònics a través d’un procés conegut com a biolixiviació.

D’aquesta manera, els gestors de residus electrònics i empreses relacionades poden obtenir selectivament els principals metalls dels telèfons mòbils al final de la seva vida útil, que un cop separats tenen un valor superior al preu obtingut pel residu. Aquesta solució és fruit d’un dels projectes desenvolupats en el marc del Programa de la Indústria del Coneixement de la Comunitat Europea.



Monitoratge cardiovascular no invasiu

Segons l’Organització Mundial de la Salut, les malalties cardiovasculars van causar la mort de 17,5 milions de persones el 2012 (tres de cada deu morts al món durant aquell any). Tot i que el diagnòstic precoç i el seguiment periòdic dels pacients de risc pot reduir l’impacte de les malalties cardiovasculars, els sistemes sanitaris no sempre poden assumir els costos d’equipament tecnològic i humà necessaris per dur-los a terme.

El Grup d’Instrumentació, Sensors i Interfícies (ISI) de la UPC, en una recerca coordinada per l’investigador Óscar Casas, professor de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), ha desenvolupat un sistema electrònic de molt baix cost que permet monitorar el funcionament cardiovascular del pacient, en el menor temps possible i sense necessitat de col·locar elèctrodes en el pit. Unes característiques que en faciliten l’ús per part de persones no entrenades i en qualsevol entorn extra hospitalari.

Es tracta d’un dispositiu mèdic que permet caracteritzar els sistema arterial de les extremitats inferiors, i que  funciona a partir de la detecció per electrocardiografia i per ona de pols arterial. Actualment, no hi ha cap altre mètode que permeti obtenir, amb només quatre elèctrodes, la informació sobre l’estat elèctric i mecànic del cor i l’estat mecànic de les artèries, i alhora la informació respiratòria.



Una app per controlar la inestabilitat de genoll en persones lesionades

Mesurar la translació relativa de la tíbia respecte el fèmur és un procediment clínic habitual per avaluar la inestabilitat del genoll, que podria conduir a lesions en altres estructures intra-articulars o en una degeneració crònica de l’articulació. Les tècniques habituals impliquen mètodes massa subjectius o dispositius voluminosos que han de ser esterilitzats per entrar al quiròfan. Ara, una aplicació mòbil per a Android permet identificar la inestabilitat del genoll en persones lesionades d’aquesta articulació.

El cirurgià només ha de col·locar marcadors adhesius en tres punts de referència del genoll i gravar un vídeo amb el seu telèfon mòbil mentre realitza les proves de laxitud, per identificar la translació anteroposterior del genoll del pacient. Això li permet comparar quantitativament, de manera senzilla, la inestabilitat de tots dos genolls, ja que la informació processada es visualitza en forma de gràfica en la mateixa app.

És un projecte coordinat per l’investigador Gil Serrancolí, del Simulation and Movement Analysis Lab (SIMMA Lab) i professor-investigador Serra Húnter de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) i del grup de recerca del Laboratori d’Aplicacions Multimèdia de la UPC, en col·laboració amb el grup de cirurgians de genoll de l’Hospital del Mar i l’Institut Català de Traumatologia i Medicina de l’Esport (ICATME).

Analitzar, des d’una app, els trastorns del Parkinson

La malaltia de Parkinson i el Tremor Essencial són les síndromes de tremolor més comunes i afecten unes 500 milions de persones a tot el món. Durant l’avaluació mèdica, distingir entre aquestes dues malalties de tremolor pot ser difícil en les primeres etapes, de manera que el risc de diagnòstic erroni és alt.

Antonio José Sánchez Egea, investigador Serra Húnter del Departament d’Enginyeria Mecànica i del grup de recerca Laboratori d’Aplicacions Multimèdia i TIC, i professor de l’EEBE, estudia l’anàlisi i la classificació dels trastorns del moviment utilitzant dispositius usables i Intel·ligència Artificial. Ara, lidera un projecte per desenvolupar una aplicació electrònica de salut, que utilitza els sensors inercials del mòbil o els dispositius usables per registrar els trastorns del moviment cinemàtics del pacient. Les dades inercials registrades s’analitzen i es classifiquen en temps real en un servidor web, on també es guarda la història clínica de cada pacient, per proporcionar informació útil al metge, a través de l’aplicació, a l’hora de prendre decisions.

Col·laboren en el projecte diverses institucions nacionals i internacionals com ara l’Hospital Clínic de Barcelona; el Campus Neurològic Sènior; la Universitat de Lisboa i l’Hospital da Luz, a Portugal, i l’ONG Centro de Trastornos del Movimiento, a Xile.



Eina de suport al diagnòstic de malformacions cerebrals

Les malalties cerebrovasculars inclouen una varietat de condicions mèdiques que interrompen els vasos sanguinis del cervell i la circulació cerebral. Una de les causes que poden provocar vessaments cerebrals són les malformacions de les venes que proveeixen el cervell. L’anatomia del sistema venós intern del cervell és molt diferent en cada persona. Per evitar malalties vasculars o malformacions és important detectar a una edat primerenca (nounats o pacients pediàtrics) la susceptibilitat de patir-les en el futur. 

Andrea Barroso, graduada en Enginyeria Biomèdica per la UPC, desenvolupa una plataforma web per a professionals de la salut, accessible, intuïtiva i fàcil d’utilitzar, per avaluar la simetria dels hemisferis cerebrals com un indicador de la presència o absència de certes venes. Aquesta eina de visualització i caracterització de patrons cerebrovasculars serveix per donar suport a la decisió dels metges a l’hora de diagnosticar malformacions o accidents cerebrals i es pot utilitzar com a complement a altres proves clíniques. El projecte s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.