El 2022 va ser el segon any m\u00e9s c\u00e0lid registrat a Europa, amb 0,9\u00b0C m\u00e9s de mitjana. A molts pa\u00efsos del sud-oest d\\’Europa, va ser l\u2019any m\u00e9s c\u00e0lid. Les anomalies de temperatura m\u00e9s altes van tenir lloc al nord-est d\\’Escandin\u00e0via i als pa\u00efsos que voregen el nord-oest del mar Mediterrani. Precisament, la Mediterr\u00e0nia \u00e9s considerada un dels punts m\u00e9s vulnerables al canvi clim\u00e0tic del segle XXI. La temperatura mitjana sobre la Mediterr\u00e0nia t\u00e9 un augment m\u00e9s alt que la mitjana global i \u00e9s un factor clau per explicar l\u2019augment de les temperatures a Espanya. De fet, la costa espanyola, que ha experimentat augments de m\u00e9s de 2\u00b0C els darrers anys, \u00e9s un dels punts calents del canvi clim\u00e0tic dins l\\’\u00e0rea mediterr\u00e0nia.\r
El Centre de Pol\u00edtica del S\u00f2l i Valoracions (CPSV)<\/a> de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC), vinculat a l\\’Escola T\u00e8cnica Superior d\\’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)<\/a>, ha analitzat el proc\u00e9s d\\’escalfament a les principals \u00e0rees urbanes espanyoles des que es van realitzar registres unificats, a principis dels anys 70. Per aix\u00f2, ha desenvolupat una metodologia amb qu\u00e8 ha analitzat l\\’evoluci\u00f3 experimentada per les temperatures entre 1971 i 2022 a 21 estacions meteorol\u00f2giques representatives de totes les comunitats aut\u00f2nomes. S\\’han estudiat Barcelona (amb dades recollides a les estacions meteorol\u00f2giques de l\\’Observatori Fabra i de l\\’aeroport del Prat), Madrid (parc del Retiro i aeroport), Val\u00e8ncia, Saragossa, Sevilla, M\u00e0laga, Bilbao, Valladolid, Ciudad Real, Badajoz, Ast\u00faries, La Corunya, Ourense, M\u00farcia, Logronyo, Palma de Mallorca, Las Palmas de Gran Can\u00e0ria i Santa Cruz de Tenerife.
Project Header
no-repeat;left top;;
auto
20px
Resultats i impacte<\/h4>\r
Segons els resultats de l\u2019estudi, l\u2019increment de temperatures, especialment en el cas d\u2019esdeveniments extrems com s\u00f3n les onades de calor (HeatWaves, HW), a m\u00e9s del disconfort que generen, s\u00f3n un factor de risc acusat per a la salut. Segons la informaci\u00f3 que ofereix la base de dades MoMo, durant l\\’estiu del 2022 es van produir 22.249 morts addicionals respecte a la mortalitat esperada, de les quals un m\u00ednim de 4.732 es va deure a les elevades temperatures.\r
Aix\u00ed mateix, els resultats mostren que l\\’increment mitj\u00e0 de les temperatures a les principals ciutats de l\\’Espanya peninsular ha pujat 2,31\u00b0C pel que fa a les m\u00e0ximes, aix\u00ed com 2,26\u00b0C en el cas de les m\u00ednimes. El 2022 ha estat, per regla general, l\\’any m\u00e9s c\u00e0lid des que es tenen registres. La investigaci\u00f3 realitzada mostra que la influ\u00e8ncia continental es manifesta principalment en l\\’augment de les temperatures m\u00e0ximes, mentre que a la zona d\\’influ\u00e8ncia mediterr\u00e0nia l\\’augment de les temperatures m\u00ednimes \u00e9s m\u00e9s acusat (amb m\u00e9s efecte en la mortalitat). En canvi, les costes cant\u00e0brica i atl\u00e0ntica, aix\u00ed com, sobretot, les Can\u00e0ries, presenten increments menys pronunciats, per sota dels 2\u00b0C.\r
L\\’augment de les temperatures entre el 1971 i el 2022 en les ciutats estudiades, tant de dia com de nit, \u00e9s superior a la mitjana mediterr\u00e0nia.\r
Palma de Mallorca i Barcelona (dia i nit), M\u00farcia (dia), aix\u00ed com Ciudad Real, Saragossa i Madrid (nit) han registrat les temperatures m\u00e9s acusades.\r
L\\’estudi tamb\u00e9 presenta les onades de calor di\u00fcrnes (Diurnal HeatWaves, DHW) i nocturnes (Night HeatWaves, NHW) registrades a les ciutats estudiades. Atesa la manca de consens sobre com definir les onades de calor, es fan servir dues metodologies complement\u00e0ries. D\\’una banda, el criteri general emprat per l\\’Ag\u00e8ncia Estatal de Meteorologia (AEMET), corregit per diferenciar les DHW i les NHW: defineix com a onada de calor quan es produeixen 3 dies o m\u00e9s amb temperatures superiors al percentil 95% dels mesos de juliol i agost del per\u00edode de refer\u00e8ncia (1971-2000). I, de l\\’altra, el m\u00e8tode desenvolupat pel CPSV de la UPC<\/a>, que permet diferenciar onades de calor (i de fred ), di\u00fcrnes i nocturnes, al llarg de tot l\\’any.\r
Pel que fa a les onades de calor nocturnes (NHW), han passat de 2,7 a la d\u00e8cada 1971-1980, a 6,8 (1981-1990); a 8,8 (1991-2000); a 20,7 (2001-2010); a 25,7 (2011-2020), i a 30 a la d\u00e8cada 2013-2022. L\u2019estudi realitzat mostra que l\u2019increment de les onades de calor nocturnes (NHW) \u00e9s clarament m\u00e9s pronunciat que el de les di\u00fcrnes (DHW).\r
El m\u00e8tode del CPSV de la UPC confirma l\\’increment de les onades de calor al llarg dels darrers 52 anys. En total, 2.491 onades de calor di\u00fcrnes (DHW) a les 21 estacions meteorol\u00f2giques, amb un total de 10.348 dies de calor proporcionalment elevada associats a aquestes. Increment que representa que les DHW s\\’han multiplicat per 6,98 entre la d\u00e8cada 1971-1980 i la d\u00e8cada 2013-2022 (i per 9,48 els dies calents). Pel que fa a les onades de calor nocturnes (NHW), se n\\’han detectat 2.732 en el conjunt de les estacions analitzades, pujant a 11.469 nits calentes, i s\\’han multiplicat per 10,83 entre la d\u00e8cada 1971-2000 i 2013-2022 (i per 12,94 les nits c\u00e0lides).\r
Pel conjunt de les 21 estacions meteorol\u00f2giques estudiades, els dies d\\’estiu (TX >= 25\u00b0C) han passat de 90 el 1971 a 145 el 2022, cosa que representa que vivim dos mesos m\u00e9s de dies d\\’estiu. Per la seva banda, les nits tropicals (TN >= 20\u00b0C) s\\’han incrementat en 18, passant d\\’una mitjana de 45 a tot Espanya el 1971 a 63 el 2022.\r
Pel que fa al per\u00edode 1971-2022, les anomalies clim\u00e0tiques s\u00f3n molt m\u00e9s acusades (1,49 \u00b0C) a les ciutats espanyoles que a escala mundial (0,71 \u00b0C). Els experts alerten, doncs, que l\\’escalfament global s\\’est\u00e0 acarnissant als principals sistemes urbans d\\’Espanya.\r
L\\’estudi \u2018Global Warming in Spanish Cities\u2019<\/a> del CPSV de la UPC va ser presentat a l\\’Assemblea General 2023 de l\\’European Geoscience Union (EGU), que va tenir lloc el passat mes d\u2019abril a Viena.\u00a0
Main Text
no-repeat;left top;;
auto
![\"\"](\"https:\/\/cit.upc.edu\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Estudi_UPC-noticia-1.jpg\")
hide
Tecnologia<\/h5>\r
Urbanisme i Sostenibilitat<\/a>
Tecnolog\u00eda
no-repeat;left top;;
auto
0px
25
Tema<\/h5>\r
Smart City<\/a>
Tema
no-repeat;left top;;
auto
30px
40
Vols saber m\u00e9s?<\/h5>
Contact Button
no-repeat;left top;;
auto
0px
\n\r
Urbanisme i Sostenibilitat<\/a>
Tecnolog\u00eda
no-repeat;left top;;
auto
0px
25
Tema<\/h5>\r
Smart City<\/a>
Tema
no-repeat;left top;;
auto
30px
40
Vols saber m\u00e9s?<\/h5>
Contact Button
no-repeat;left top;;
auto
0px
\n\r
Contact Button
no-repeat;left top;;
auto
0px
\n\r