![\"\"](\"https:\/\/cit.upc.edu\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/CARTEL-MOBILE-2022-REDES1.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\nLa tecnologia i la innovaci\u00f3 que la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya \u00b7 BarcelonaTech (UPC)<\/strong> presentar\u00e0 al <\/i>Mobile World Congress (MWC Barcelona 2022)<\/a> s\u00f3n fruit de la recerca d\u2019equips investigadors en \u00e0mbits d\u2019aplicaci\u00f3 diversos. Les solucions que es mostraran van des de l\u2019anal\u00edtica de dades en sistemes complexos aplicada a la gesti\u00f3 de xarxes de distribuci\u00f3 d\u2019aigua potable, a l\u2019\u00fas de bacteris per a la recuperaci\u00f3 de metalls de tel\u00e8fons m\u00f2bils, passant pel registre de dades m\u00e8diques per actuar de manera m\u00e9s precisa o afinar en els diagn\u00f2stics. En aquest darrer \u00e0mbit, es presenten aplicacions que permeten el monitoratge cardiovascular no invasiu, controlar la inestabilitat dels genolls lesionats, registrar els efectes dels trastorns del moviment en pacients des de dispositius m\u00f2bils o avaluar els riscos de desenvolupar malalties cerebrovasculars. <\/p>\n Aquests projectes es podran con\u00e8ixer, a trav\u00e9s del <\/i>Centre d\u2019Innovaci\u00f3 i Tecnologia (CIT-UPC)<\/a>, a l\u2019estand de la Universitat (n\u00famero 4C1 del vest\u00edbul 4) al Booth 26, dins del pavell\u00f3 Digital Catalonia del recinte Gran Via de Fira de Barcelona (Av. Joan Carles I, 64, L\u2019Hospitalet de Llobregat). Tots ells han estat seleccionats en el marc de la primera edici\u00f3 de les convocat\u00f2ries El Radar i El Trampol\u00ed de la Universitat<\/strong>. Unes convocat\u00f2ries impulsades per detectar projectes tecnol\u00f2gics dels grups de recerca, aix\u00ed com treballs de fi de grau, m\u00e0ster i doctorat de l\u2019estudiantat en els \u00e0mbits de les tecnologies m\u00f2bils i \u00e0rees afins. El grup de recerca en Sistemes Avan\u00e7ats de Control<\/strong> del <\/i>Centre en Supervisi\u00f3, Seguretat i Control Autom\u00e0tic (CS2AC)<\/a>, coordinat per l\u2019investigador <\/i>Vicen\u00e7 Puig<\/a> i amb seu al Campus de Terrassa, presenta una eina inform\u00e0tica per analitzar les dades dels sensors en xarxes complexes d’aigua potable. Es tracta d\u2019un sistema d\u2019Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial basat en algoritmes que millora la gesti\u00f3 hidr\u00e0ulica eficient i sostenible de la xarxa d\u2019abastiment d\u2019aigua.<\/p>\n El sistema \u00e9s capa\u00e7 d\u2019invalidar dades err\u00f2nies i reempla\u00e7ar-les per dades estimades, generant, aix\u00ed, una base de dades que garanteix el correcte subministrament del cabal d\u2019aigua. Un cop ha analitzat les dades i les ha donat per bones, els sistema calcula les prestacions del funcionament de la xarxa, el rendiment hidr\u00e0ulic, l\u2019aigua no enregistrada, la precisi\u00f3 dels cabal\u00edmetres, la qualitat de la mesura, el consum el\u00e8ctric de les bombes impulsores i, fins i tot, la petjada de CO2<\/sub> que generen.<\/p>\n L\u2019eina ha estat desenvolupada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’empresa Aig\u00fces Ter Llobregat. La mateixa metodologia s\u2019est\u00e0 utilitzant en la gesti\u00f3 de xarxes d’aigua potable a Tarragona i Terrassa. El sistema tamb\u00e9 es pot aplicar a les xarxes de distribuci\u00f3 de gas, electricitat o de subministraments al sector industrial, en el marc del proc\u00e9s de digitalitzaci\u00f3 de la Ind\u00fastria 4.0.<\/p>\n L\u2019aven\u00e7 de les tecnologies est\u00e0 provocant un alarmant consum de recursos naturals que posa en perill el subministrament de materials essencials per a la producci\u00f3 de dispositius electr\u00f2nics. En aquest context, la creixent generaci\u00f3 de residus electr\u00f2nics pot convertir-se en una oportunitat econ\u00f2mica si se centra en l’obtenci\u00f3 de recursos met\u00e0l\u00b7lics valuosos per al desenvolupament d’una societat tecnol\u00f2gica, per\u00f2 tamb\u00e9 sostenible.<\/p>\n Un equip del Grup de Tractament Biol\u00f2gic de Contaminants Gasosos i Olors (BIOGAP)<\/strong> i del centre de recerca Smart Sustainable Resources (SSR-UPC)<\/strong>, coordinat per l\u2019investigador <\/i>Toni Dorado<\/a>, professor de l\u2019<\/i>Escola Polit\u00e8cnica Superior d\u2019Enginyeria de Manresa (EPSEM)<\/a>, ha desenvolupat i patentat un proc\u00e9s biotecnol\u00f2gic per recuperar els metalls dels aparells electr\u00f2nics de manera molt m\u00e9s senzilla que amb els processos industrials habituals, altament costosos i contaminants. Es tracta de microorganismes presents en aig\u00fces residuals, que s\u00f3n capa\u00e7os de separar els metalls dels residus electr\u00f2nics a trav\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s conegut com a biolixiviaci\u00f3.<\/p>\n D\u2019aquesta manera, els gestors de residus electr\u00f2nics i empreses relacionades poden obtenir selectivament els principals metalls dels tel\u00e8fons m\u00f2bils al final de la seva vida \u00fatil, que un cop separats tenen un valor superior al preu obtingut pel residu. Aquesta soluci\u00f3 \u00e9s fruit d\u2019un dels projectes desenvolupats en el marc del Programa de la Ind\u00fastria del Coneixement de la Comunitat Europea.<\/p>\n Segons l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, les malalties cardiovasculars van causar la mort de 17,5 milions de persones el 2012 (tres de cada deu morts al m\u00f3n durant aquell any). Tot i que el diagn\u00f2stic preco\u00e7 i el seguiment peri\u00f2dic dels pacients de risc pot reduir l\u2019impacte de les malalties cardiovasculars, els sistemes sanitaris no sempre poden assumir els costos d\u2019equipament tecnol\u00f2gic i hum\u00e0 necessaris per dur-los a terme.<\/p>\n El <\/i>Grup d\u2019Instrumentaci\u00f3, Sensors i Interf\u00edcies (ISI)<\/a> de la UPC, en una recerca coordinada per l\u2019investigador <\/i>\u00d3scar Casas<\/a>, professor de l\u2019<\/i>Escola d’Enginyeria de Telecomunicaci\u00f3 i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC)<\/a>, ha desenvolupat un sistema electr\u00f2nic de molt baix cost que permet monitorar el funcionament cardiovascular del pacient, en el menor temps possible i sense necessitat de col\u00b7locar el\u00e8ctrodes en el pit. Unes caracter\u00edstiques que en faciliten l\u2019\u00fas per part de persones no entrenades i en qualsevol entorn extra hospitalari.<\/p>\n Es tracta d\u2019un dispositiu m\u00e8dic que permet caracteritzar els sistema arterial de les extremitats inferiors, i que funciona a partir de la detecci\u00f3 per electrocardiografia i per ona de pols arterial. Actualment, no hi ha cap altre m\u00e8tode que permeti obtenir, amb nom\u00e9s quatre el\u00e8ctrodes, la informaci\u00f3 sobre l\u2019estat el\u00e8ctric i mec\u00e0nic del cor i l\u2019estat mec\u00e0nic de les art\u00e8ries, i alhora la informaci\u00f3 respirat\u00f2ria.<\/p>\n Mesurar la translaci\u00f3 relativa de la t\u00edbia respecte el f\u00e8mur \u00e9s un procediment cl\u00ednic habitual per avaluar la inestabilitat del genoll, que podria conduir a lesions en altres estructures intra-articulars o en una degeneraci\u00f3 cr\u00f2nica de l’articulaci\u00f3. Les t\u00e8cniques habituals impliquen m\u00e8todes massa subjectius o dispositius voluminosos que han de ser esterilitzats per entrar al quir\u00f2fan. Ara, una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil per a Android permet identificar la inestabilitat del genoll en persones lesionades d\u2019aquesta articulaci\u00f3.<\/p>\n El cirurgi\u00e0 nom\u00e9s ha de col\u00b7locar marcadors adhesius en tres punts de refer\u00e8ncia del genoll i gravar un v\u00eddeo amb el seu tel\u00e8fon m\u00f2bil mentre realitza les proves de laxitud, per identificar la translaci\u00f3 anteroposterior del genoll del pacient. Aix\u00f2 li permet comparar quantitativament, de manera senzilla, la inestabilitat de tots dos genolls, ja que la informaci\u00f3 processada es visualitza en forma de gr\u00e0fica en la mateixa app.<\/p>\n \u00c9s un projecte coordinat per l\u2019investigador <\/i>Gil Serrancol\u00ed<\/a>, del Simulation and Movement Analysis Lab (SIMMA Lab) i professor-investigador Serra H\u00fanter de l\u2019<\/i>Escola d\u2019Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)<\/a> i del grup de recerca del Laboratori d’Aplicacions Multim\u00e8dia de la UPC, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el grup de cirurgians de genoll de l’Hospital del Mar i l\u2019Institut Catal\u00e0 de Traumatologia i Medicina de l’Esport (ICATME).<\/p>\n La malaltia de Parkinson i el Tremor Essencial s\u00f3n les s\u00edndromes de tremolor m\u00e9s comunes i afecten unes 500 milions de persones a tot el m\u00f3n. Durant l’avaluaci\u00f3 m\u00e8dica, distingir entre aquestes dues malalties de tremolor pot ser dif\u00edcil en les primeres etapes, de manera que el risc de diagn\u00f2stic erroni \u00e9s alt. Col\u00b7laboren en el projecte diverses institucions nacionals i internacionals com ara l’Hospital Cl\u00ednic de Barcelona; el Campus Neurol\u00f2gic S\u00e8nior; la Universitat de Lisboa i l\u2019Hospital da Luz, a Portugal, i l’ONG Centro de Trastornos del Movimiento, a Xile.<\/p>\n Les malalties cerebrovasculars inclouen una varietat de condicions m\u00e8diques que interrompen els vasos sanguinis del cervell i la circulaci\u00f3 cerebral. Una de les causes que poden provocar vessaments cerebrals s\u00f3n les malformacions de les venes que proveeixen el cervell. L’anatomia del sistema ven\u00f3s intern del cervell \u00e9s molt diferent en cada persona. Per evitar malalties vasculars o malformacions \u00e9s important detectar a una edat primerenca (nounats o pacients pedi\u00e0trics) la susceptibilitat de patir-les en el futur. <\/p>\n Andrea Barroso<\/strong>, graduada en Enginyeria Biom\u00e8dica<\/a> per la UPC, desenvolupa una plataforma web per a professionals de la salut, accessible, intu\u00eftiva i f\u00e0cil d’utilitzar, per avaluar la simetria dels hemisferis cerebrals com un indicador de la pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia de certes venes. Aquesta eina de visualitzaci\u00f3 i caracteritzaci\u00f3 de patrons cerebrovasculars serveix per donar suport a la decisi\u00f3 dels metges a l\u2019hora de diagnosticar malformacions o accidents cerebrals i es pot utilitzar com a complement a altres proves cl\u00edniques. El projecte s’ha dut a terme en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Hospital Sant Joan de D\u00e9u de Barcelona. <\/p>\n 25\/02\/2022 La UPC presentar\u00e0 tecnologia i iniciatives d\u2019avantguarda aplicades a sectors diversos, en un estand propi, en aquesta edici\u00f3 del MWC Barcelona, el congr\u00e9s internacional de [\u2026]<\/span><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":15841,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-15893","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar"],"yoast_head":"\n
<\/p>\nAnal\u00edtica de dades complexes per a una bona distribuci\u00f3 d\u2019aigua potable<\/strong><\/h4>\n
\n
<\/p>\nBacteris que recuperen els metalls dels aparells electr\u00f2nics<\/strong><\/h4>\n
\n
<\/p>\nMonitoratge cardiovascular no invasiu<\/strong><\/h4>\n
\n
<\/p>\nUna app per controlar la inestabilitat de genoll en persones lesionades<\/strong><\/h4>\n
\n
<\/li>\n<\/ul>\nAnalitzar, des d\u2019una app, els trastorns del Parkinson<\/strong><\/h4>\n
<\/i>Antonio Jos\u00e9 S\u00e1nchez Egea<\/a>, investigador Serra H\u00fanter del <\/i>Departament d\u2019Enginyeria Mec\u00e0nica<\/a> i del grup de recerca Laboratori d’Aplicacions Multim\u00e8dia i TIC<\/strong>, i professor de l\u2019<\/i>EEBE<\/a>, estudia l’an\u00e0lisi i la classificaci\u00f3 dels trastorns del moviment utilitzant dispositius usables i Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. Ara, lidera un projecte per desenvolupar una aplicaci\u00f3 electr\u00f2nica de salut, que utilitza els sensors inercials del m\u00f2bil o els dispositius usables per registrar els trastorns del moviment cinem\u00e0tics del pacient. Les dades inercials registrades s’analitzen i es classifiquen en temps real en un servidor web, on tamb\u00e9 es guarda la hist\u00f2ria cl\u00ednica de cada pacient, per proporcionar informaci\u00f3 \u00fatil al metge, a trav\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3, a l\u2019hora de prendre decisions.<\/p>\n\n
<\/p>\nEina de suport al diagn\u00f2stic de malformacions cerebrals<\/strong><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n\n