
La UPC estarà present en l’edició 2025 del MWC Barcelona
13 de desembre de 2024
CIT UPC participa al Dia del MAV 2024 com a soci del clúster
3 de febrer de 2025
La UPC estarà present en l’edició 2025 del MWC Barcelona
13 de desembre de 2024
CIT UPC participa al Dia del MAV 2024 com a soci del clúster
3 de febrer de 202519/12/2024
Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’ESEIAAT absorbeix el CO₂ d’aquests espais i, mitjançant la fotosíntesi, el transforma en oxigen. Aquest aire net recircula novament cap a l’aula, en cas que les condicions siguin adequades. Així funciona l’Air quality & Green Infraestructure Living Lab (Airgilab), el primer 'living lab' que regenera l’aire dels edificis amb cultius agrícoles. L’ha desenvolupat el Grup de Recerca i Innovació de la Construcció (GRIC) de la UPC.
En l’aula 3.07 de l’edifici TR5 de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), els 80 estudiants que assisteixen a classe respiren un aire de gran qualitat gràcies a l'Air quality & Green Infraestructure Living Lab (Airgilab). Aquesta innovadora infraestructura científica s’ha construït en el marc dels projectes MOVE4EDU i BINAFET, en què participen els grups de recerca GRIC de la UPC i SOSTENIPRA de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Es considera el primer laboratori viu que integra l’agricultura urbana en un edifici per millorar la qualitat de l’aire. Proporciona un excel·lent confort ambiental, tot reduint els costos dels sistemes de ventilació. L’adopció d’aquest sistema permetria generar estalvis energètics en els edificis i beneficis provinents de la gestió de l’hivernacle que ajudarien a fer viable la implementació de sistemes de ventilació.
Descarbonitzar els edificis amb la fotosíntesi
Airgilab utilitza la fotosíntesi dels cultius hortícoles per capturar diòxid de carboni. L’aula i el despatx de l’ESEIAAT estan connectats a un sistema de ventilació que extreu el CO₂ emès en aquests espais. Aquest CO₂ es transporta a un hivernacle tecnificat construït a la coberta de l’edifici TR5 on es cultiven plantes hortícoles (tomaqueres, enciams, mongetes, etc.). Aquestes absorbeixen el CO₂ i el transformen en oxigen mitjançant la fotosíntesi. Posteriorment, s’avalua si aquest aire pot ser injectat de nou als espais interiors de l’edifici.
Així, Airgilab integra els fluxos residuals generats als edificis dins de processos agrícoles per tal de sumar en l’estratègia de descarbonització i transició ecològica. De fet, es considera el primer living lab intel·ligent que integra un hivernacle en el sistema de ventilació d’un edifici, perquè els fluxos residuals dels subsistemes es gestionen mitjançat control predictiu i aprenentatge automàtic. Es tracta d’aprofitar els fluxos energètics i el CO₂ de l'edifici per millorar la productivitat dels cultius. També es vol investigar com l'hivernacle podria reduir la demanda de ventilació de l'edifici preescalfant l'aire o netejant l'aire brut de l'edifici entre altres aspectes. La instal·lació permetrà també validar els models de control que desenvolupa el grup de recerca, així com estudiar les sinergies entre edificis i hivernacles.
D’altra banda, aquest laboratori és dels primers hivernacles tecnificats integrat en les instal·lacions de ventilació i climatització d’un edifici. Per aquest motiu, esdevé un espai demostratiu, tant per a la comunitat científica, com per a la ciutadania. A més, les dades generades es recolliran en una base de dades que estarà a disposició de la comunitat UPC per tal d’utilitzar eines d’intel·ligència artificial.
L’Airgilab sorgeix a partir de dos projectes de recerca conjunts en els quals treballen el grup GRIC de la UPC i SOSTENIPRA de la UAB: MOVE4EDU i BINAFET. En el primer, els investigadors estudien les simbiosis entre hivernacles i edificis per tal d’aprofitar els fluxos residuals de l’edifici i millorar la productivitat del cultiu. En el projecte BINAFET es plantegen millores tècniques a l’hivernacle com ara leds i vidres fotovoltaics, a més d’eines d’intel·ligència artificial per optimitzar el funcionament del sistema. Aquests projectes han estat finançats amb fons de l’Agencia Estatal de Investigación del Ministerio de Ciencia e Innovación, fons Next Generation i fons del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, amb un total de 600.000 euros repartits entre els dos grups de recerca.
L’Airgilab forma part del Centre Específic de Recerca (CER) AgroTech de la UPC, que aglutina l'activitat de recerca de la UPC en l’àmbit agroalimentari. A més, forma part de la xarxa X_AgriTech per a la transferència de coneixement al sector.
Projectes Relacionats
- El Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) juntament amb l’IRI, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), participa en el desenvolupament d’un prototip precomercial de serradora portàtil automàtica que integra visió per computador, intel·ligència artificial i control numèric per millorar la productivitat, l’eficiència i la seguretat en el processament local de fusta per a l’empresa Envall Coop. S.L.
- El Centre de Diagnòstic Industrial i Fluidodinàmica (CDIF) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) coordina el projecte europeu STOR-HY, que desenvolupa eines digitals, sistemes de monitoratge i models avançats per optimitzar l’operació de centrals hidroelèctriques reversibles i reduir-ne els costos d’inversió i manteniment.
- El Centre de Recerca d'Arquitectures Avançades en Xarxes (CRAAX) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte ACCOMPLISH, que desenvolupa un marc innovador de compliment normatiu i certificació basat en IA per simplificar, integrar i automatitzar el compliment normatiu en operacions, actius, solucions i processos organitzatius relacionats amb les dades i la intel·ligència artificial.
- Un equip del Resources Recovery and Environmental Management (R2EM), del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CCEM), de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), participa en el projecte MagNa, que desenvolupa un sistema innovador per recuperar el magnesi de les salmorres generades pel procés de dessalinització de l’aigua del mar. Les matèries recuperades es destinaran a usos industrials i contribuiran a reduir la dependència comercial d’Europa.






