La Volta: un símbol arquitectònic per a Barcelona que combina tradició constructiva i innovació contemporània

SATE-VEG: Un sistema per a la rehabilitació energètica dels edificis que contribueix a reduir l’efecte illa de calor de les ciutats
octubre 27, 2025

28/10/2025

El projecte La Volta preveu aixecar una pèrgola de volta catalana de grans dimensions al recinte de Llars Mundet, al barri de Montbau (districte d’Horta-Guinardó). Aquesta obra es convertirà en un nou referent arquitectònic de Barcelona, combinant tradició constructiva i innovació contemporània. En el projecte hi participa el grup de recerca Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ), de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i està liderat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Diputació de Barcelona.


L’obra començarà a finals de 2025 i finalitzarà coincidint amb la Capital Mundial de l’Arquitectura de Barcelona el 2026. Està concebuda per acollir l’activitat de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durant aquell any, alhora que transformarà tot l’entorn urbà aportant millores de futur.

Es tracta d’un projecte concebut com un laboratori experimental que combina recerca acadèmica, col·laboració institucional i suport empresarial. Té per objectiu explorar l’aplicabilitat de la volta tabicada a l’espai públic urbà contemporani, articulant una construcció que integra coneixements tradicionals enfront dels reptes i tecnologies actuals.

Aquest nou icona de Barcelona esdevindrà un espai d’ombra i descans, d’escala humana, per a estudiants, veïns i ciutadania. Serà un punt de referència al recinte de Mundet: una àgora, lloc de trobada, espai d’estada, refugi climàtic i refugi sonor —de la mà de la Casa del Silenci—, i podrà funcionar també com a aula a l’aire lliure.

El projecte neix de la col·laboració entre el REARQ de la UPC i la Càtedra de Ceràmica LITEIS de la UIC, dos equips capdavanters en la recerca i la difusió de la tècnica de la volta catalana i la construcció ceràmica. Aquesta metodologia constructiva tradicional, reconeguda per la seva economia de materials, rapidesa d’execució i eficiència estructural, continua evolucionant gràcies al treball científic i experimental d’aquests grups. L’aplicació del sistema fotovoltaic Flexbrick, distingit pel projecte europeu MeZero, reforça el seu caràcter innovador i tecnològic.

Des del punt de vista ambiental, la volta catalana afavoreix un ús responsable dels recursos i minimitza l’impacte ecològic del procés constructiu. S’utilitzarà ceràmica de Piera Ecoceràmica, elaborada amb biogàs com a principal font d’energia, fet que la converteix en un material descarbonitzat. La pèrgola integrarà elements sostenibles —com la ceràmica i les plaques fotovoltaiques Flexbrick— i comptarà amb una coberta verda, que contribuirà a la integració paisatgística i ecològica de la intervenció.

La intervenció se situarà en un punt estratègic del recinte Mundet, on conflueixen diverses activitats i fluxos de mobilitat: la parada del bus llançadora, l’accés a la plaça Anna Gironella, les facultats de la Universitat de Barcelona, l’Institut Anna Gironella i altres centres educatius, a més del Jardí Romàntic (Palau de les Heures) i la connexió amb el Parc de Collserola. La nova estructura d’ombra actuarà com a nexe d’unió entre aquests àmbits, millorant la connectivitat, la permeabilitat i la qualitat urbana de l’espai públic.

Impacte

Els arquitectes catalans continuen investigant i reinterpretant els límits tècnics i expressius de la volta catalana, ampliant-ne les possibilitats tant estructurals com artístiques. Seguint el llegat de Rafael Guastavino, que a finals del segle XIX va revolucionar aquesta tècnica i la va internacionalitzar partint des del recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, la recerca actual manté viu aquest esperit d’innovació.

La volta tabicada o volta catalana manté avui una presència significativa en l’arquitectura contemporània. El seu renaixement s’explica gràcies a la recerca desenvolupada en diverses universitats catalanes i internacionals, que ha posat de manifest la seva eficiència energètica, sostenibilitat, flexibilitat formal i economia de mitjans.

El projecte no només ha permès recuperar i contextualitzar la seva projecció històrica global, sinó que també ha donat lloc a nous enfocaments constructius, en què la tradició artesanal es combina amb tecnologies digitals i eines computacionals per generar formes arquitectòniques contemporànies, optimitzades i respectuoses amb l’entorn.

Pressupost i finançament

En el projecte també hi participen l’Institut Escola del Treball, empreses constructores com Urcotex, Cardoner, EuroCatalana i Vesta Barcelona, col·laboradores estratègiques en el projecte, a més del Centre Català de Geotècnia, Piera Ecoceràmica, Flexbrick, IAAC i MAPEI, entre d’altres.

El projecte ha rebut una ajuda de l’Ajuntament de Barcelona i compta amb un pressupost de 17.500 €. Té una durada de 3 anys (gener de 2023 - desembre de 2025).



Projectes Relacionats