INTRODUCCIÓ
Es preveu que l’any 2050 el 70% de la població viurà en ciutats. Això incrementarà de manera significativa la demanda de recursos com l’aigua, l’energia, el medi ambient, les infraestructures i els serveis bàsics. Aquest escenari obliga els governs a buscar solucions tecnològiques per alleujar la pressió social i econòmica, alhora que es treballa per fer les ciutats més resilients i sostenibles.
El concepte de smart city es basa en l’ús de tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per millorar la qualitat de vida dels habitants i l’eficiència en la gestió dels serveis, assegurant un accés equitatiu de tots els usuaris. Si bé tradicionalment la qualitat de les infraestructures determinava l’atractiu d’una ciutat, avui són fonamentals factors com la connectivitat de les xarxes, la interconnexió dels diferents actors urbans i la integració dels serveis. Aquesta evolució ha impulsat la competitivitat entre ciutats, on les TIC juguen un paper clau per optimitzar xarxes de transport,
promoure la participació ciutadana i automatitzar processos administratius, especialment en espais urbans densament construïts.
Les ciutats intel·ligents han d’abordar necessitats diverses, com la millora del disseny urbà per facilitar el moviment eficient de persones, reduir el trànsit i les emissions de CO₂, així com integrar tecnologies innovadores per augmentar la seguretat de les persones i promoure la gestió digital. Més enllà d’això, altres prioritats inclouen edificis i infraestructures intel·ligents, una gestió energètica eficient, cura del medi ambient, el desenvolupament de tecnologies habilitadores, i treballar per la inclusió social i el desenvolupament econòmic. Aquest enfocament multidimensional és essencial per adaptar les ciutats als desafiaments del futur.
ÀMBITS
Tecnologies
facilitadores
Tecnologies facilitadores
Tendències
Les ciutats recorren cada vegada més a les dades proporcionades per tecnologies avançades com una eina poderosa per construir resiliència, millorar els serveis i planificar el futur. La Internet de les Coses (IoT), la modelització predictiva, la intel·ligència artificial (IA), la realitat augmentada (AR) i els bessons digitals estan transformant la manera com els usuaris accedeixen als serveis de la ciutat.
Per la seva banda, les administracions públiques han de trobar maneres d’abordar les creixents preocupacions sobre privacitat i seguretat, gestionant les dades de manera efectiva per prendre decisions informades, i garantir que els plans urbans responguin adequadament a les necessitats de totes les comunitats.
Aquestes tecnologies habilitadores són essencials per transformar les ciutats en ecosistemes més intel·ligents, sostenibles i centrats en les persones, impulsant la innovació i la qualitat de vida urbana:
La integració de sensors i dispositius connectats permet recollir i analitzar dades en temps real i, per exemple, millorar la gestió del trànsit i de la il·luminació pública, el monitoratge dels recursos i dels serveis urbans, així com l’ús energètic i la sostenibilitat dels habitatges.
Tecnologies clau per processar grans volums de dades i imatges, i prendre decisions eficients en àmbits com la seguretat pública, la planificació urbana i la gestió energètica.
Proporcionen comunicacions ultraràpides amb baixa latència, facilitant l'ús d'aplicacions com vehicles autònoms, serveis de telemedicina i dispositius IoT a gran escala.
Permet processar dades a prop del lloc on es generen, reduint la latència i optimitzant la resposta en temps real en aplicacions com la seguretat i el control del trànsit.
L'adopció de fonts d'energia netes i sistemes de distribució intel·ligents garanteixen una gestió energètica més sostenible i eficient.
Tot i que el 6G encara és en una fase primerenca de desenvolupament i recerca (la previsió d’un ús total comercial del 6G està al voltant del 2030), es preveu que suposi un salt significatiu en termes de velocitat, capacitat, fiabilitat i connectivitat en comparació amb les generacions anteriors.
Característiques i avantatges esperats del 6G són:
- Velocitat ultra alta. Això permetria descàrregues instantànies de grans volums de dades i la transmissió de contingut en resolució ultra alta, com ara realitat virtual i augmentada, hologrames, vídeo 8K, entre altres.
- Latència ultra baixa. El 6G busca reduir significativament la latència, que és el temps de resposta entre l'enviament i la recepció de dades. Això permetrà interaccions en temps real, essencial per a aplicacions avançades com el control remot de vehicles autònoms, els sistemes d'automatització industrial i altres.
Integració de vehicles elèctrics, sistemes de transport públic interconnectats i solucions de micromobilitat per reduir la congestió i les emissions de CO₂.
Permet identificar patrons urbans i millorar la presa de decisions en temps real, com ara la distribució de recursos i la planificació de serveis.
Assegura la transparència i la seguretat en processos com la gestió de dades urbanes, els pagaments electrònics i els sistemes de vot electrònic.
Promouen la col·laboració entre governs i ciutadans a través de canals digitals, fomentant la corresponsabilitat en la gestió i planificació urbana.
- Connectivitat massiva d'objectes, aprofundint l’Internet de les coses (IoT) impulsant aplicacions com ciutats intel·ligents, indústria 4.0 i agricultura de precisió.
- Intel·ligència artificial (IA) integrada: que la mateixa xarxa tingui la capacitat de poder prendre les decisions adients per cada situació i processar aquestes idees mitjançant la integració de la IA en el seu funcionament.
El 6G tindrà un impacte significatiu en el desenvolupament sostenible, facilitant la reducció de costos en l’economia digital, el desenvolupament d’infraestructures, les xarxes segures i l’atenció sanitària a zones desfavorides.
Es preveu que la velocitat dels primers dispositius habilitats, cap a l’any 2030, sigui d'1 terabit per segon (Tbps). El potencial d’aquesta tecnologia i la seva eficiència, que impulsarà el creixement tant en àrees urbanes com rurals, ens portaria a una situació de mercat amb una demanda elevada, que es traduiria en una taxa de creixement anual d’aproximadament el 25% durant els pròxims 5 anys.
Tecnologies facilitadores
Capacitats tecnològiques
Tecnologies facilitadores
Projectes
Mobilitat
connectada
Mobilitat connectada
Tendències
La transformació tecnològica en la mobilitat de les persones està impulsant canvis profunds en la manera de desplaçar-se i permetrà personalitzar cada vegada més l’experiència del viatge. Els principals models de negoci que definiran el mercat de la mobilitat compartida fins al 2040 es poden agrupar en tres grans categories de canvi: canvis en el comportament, canvis en la infraestructura urbana i canvis tecnològics.
Aquestes tendències estan impulsant la mobilitat compartida i els models de negoci associats, amb un mercat que es preveu generar més de 2,5 bilions de dòlars en ingressos en 2030. La transformació tecnològica en la mobilitat està redefinint els desplaçaments, transformant els viatges en una experiència cada cop més personalitzada.
Els canvis en la infraestructura urbana estan redefinint les ciutats i la mobilitat, amb una convergència entre passatgers i mercaderies que impulsa solucions més integrades i eficients.
Alhora s’estan desenvolupant les ciutats dels 20/15 minuts que prioritzen l'accés a serveis a peu o en bicicleta, les zones lliures de cotxes i en alguns casos el transport públic gratuït. Els centres de mobilitat compartida guanyen protagonisme, incloent-hi les zones rurals, mentre els modes de transport s’adapten a contextos específics com centres urbans, comunitats o campus universitaris.
Els canvis tecnològics estan impulsant una transformació profunda en la mobilitat. L’augment de la penetració dels telèfons intel·ligents, internet i la connectivitat 5G/4G està facilitant la implementació de solucions avançades com ara el desenvolupament de sistemes de transport intermodal connectats, solucions de trànsit intel·ligent i mercats de mobilitat integrats.
Les tecnologies basades en l’aprenentatge automàtic (ML) i la intel·ligència artificial (IA) estan optimitzant la gestió de flotes, millorant la disponibilitat i l'eficiència dels serveis. A més, sorgeix un nou tipus de trànsit mixt que combina vehicles autònoms amb aquells conduïts per persones. Paral·lelament, la mobilitat elèctrica avança amb l’electrificació del transport públic i els modes compartits, i el disseny de vehicles específics, com els de micromobilitat, que poden ser transportats en autobusos, ofereix solucions adaptades a les necessitats emergents.
Vehicles elèctrics i sense conductor que utilitzen sistemes avançats d'automatització (ADS). Es preveu que el seu ús creixi significativament a la UE fins al 2030, gràcies a la reducció de costos tecnològics i a la seva viabilitat en entorns controlats, com aeroports o parcs temàtics.
Vehicles autònoms per a serveis de taxi. Ofereixen mobilitat urbana eficient i sostenible, però encara necessiten més desenvolupament per ser implementats a gran escala.
Vehicles acoblables que adapten la capacitat segons la demanda, oferint flexibilitat per al transport de persones o mercaderies. Tot i el seu potencial, encara estan en fases inicials i trigaran a ser una alternativa comercialment viable.
Inclou monopatins i ciclomotors elèctrics autònoms. Ofereixen opcions sostenibles per a desplaçaments curts, ajudant a reduir la congestió. Encara presenten desafiaments tècnics i de regulació per a la seva adopció massiva.
(caminada o desplaçaments en bicicleta). Bicicletes i bicicletes elèctriques continuaran amb una demanda creixent. Es preveu que cap al 2040 el percentatge de persones que utilitzin la mobilitat activa arribi al 20% dels desplaçaments urbans.
- El mercat del lliurament amb drons comercials d’última milla té un gran potencial de creixement global gràcies a la seva capacitat de reduir temps i costos, amb una petjada de carboni més petita, i la possibilitat d’arribar a àrees remotes. Tot i això, es troba limitat per regulacions estrictes i alts costos, especialment per a drons industrials, que són poc viables per a distàncies curtes.
- eVTOL: El creixement que els nuclis urbans experimenten i l’augment de la distància entre la perifèria i els centres de les ciutats, obre el pas l’eVTOL (electric Vertical Take-off and Landing), un vehicle aeri que combina les capacitats dels sport urbà, el lliurament de mercaderies i el vol recreatiu.
Mobilitat connectada
Capacitats tecnològiques
Mobilitat connectada
Projectes
Energia i
medi ambient
Energia i medi ambient
Tendències
L’ electrificació s’ha convertit en un element essencial per a la descarbonització de les ciutats del futur. Aquest procés implica substituir els combustibles fòssils per electricitat generada per fonts renovables, amb l’objectiu de reduir les emissions de carboni i complir amb els objectius climàtics de zero emissions netes per al 2050. Tot i que encara hi ha barreres significatives, com les elevades inversions inicials, la compatibilitat tecnològica i la manca d’infraestructures, les oportunitats de sostenibilitat i eficiència fan de l’electrificació una prioritat global.
Les ciutats han d’intensificar la cerca de solucions per a reduir emissions i fer una transició cap a la descarbonització utilitzant fonts d’energia renovable. La integració de recursos energètics distribuïts i de sistemes d'emmagatzematge d'energia en bateries és clau per accelerar l'electrificació global millorant la fiabilitat del sistema de xarxa i permetent un consum òptim de les fonts d'energia renovable disponibles. A més, les tecnologies d’electrificació generen energia d’alta densitat i eficiència gràcies a una major eficiència energètica. Es reduiran així les despeses operatives i s’impulsarà la digitalització en diferents sectors empresarials.
L’energia renovable prové de fonts inesgotables (el vent o el sol) que no produeixen efectes perjudicials cap al medi ambient. S’estan desenvolupant tecnologies innovadores que ajudaran a incrementar aquesta producció com ara les plaques solars amb cel·les de perovskita. Tot i estar en una fase molt prematura de desenvolupament, la tecnologia de les cèl·lules solars de perovskita té un gran potencial com a substitució de les cel·les de silici que es fan servir actualment de manera generalitzada. Estan compostes de material sintètic que ha estat modelat segons l'estructura cristal·lina d'un mineral anomenat perovskita que absorbeix la llum solar d’una manera diferent i més eficaç que les cel·les de silici. Aquest avantatge en la capacitat d’absorció de la radiació solar fa que les perovskites siguin les candidates òptimes per als panells fotovoltaics.
Un altre camp rellevant a l’hora de parlar de transició energètica neta per les seves baixes emissions de carboni és l’hidrogen. Pot procedir de diversos orígens com ara dels combustibles fòssils, de la divisió de l’aigua amb energia nuclear, de les fonts d’energia renovables o extreta de la biomassa mitjançant processos biològics. Pel que fa a les seves aplicacions, poden ser molt diverses com la utilització d’aquest hidrogen com a combustible en sectors marítims, d’aviació o mobilitat, o com a sistema d’emmagatzematge d’energia descarbonitzat en el sector de la generació d’energia. Per últim, la bioenergia, que prové de la biomassa, pot transformar-se en diferents tipus d’energia com, per exemple, electricitat, biocombustible, o combinant calor i electricitat i. Això ofereix a les ciutats l’oportunitat de reduir els gasos d’efecte hivernacle i augmentar la seguretat energètica com a forma de substitució dels combustibles fòssils. Alguns països europeus com França, Suècia o Alemanya ja han començat a utilitzar la bioenergia com a forma de generar altres tipus d’energia.
La ciutat circular és una evolució del concepte de smart city o ciutat intel·ligent. Implica un canvi de percepció: d'una visió enfocada a les noves tecnologies i els serveis energètics passem a un enfocament holístic que té en compte tots els recursos que consumeix una ciutat i que posa el focus en l'impacte social, econòmic i mediambiental d’aquest consum. La ciutat circular busca aconseguir un desenvolupament sostenible que inclogui qualitat i sostenibilitat ambiental, prosperitat i competitivitat econòmica, igualtat i inclusió social.
La transició d'una economia lineal a una circular és fonamental per desvincular el creixement econòmic de l'ús dels recursos i aconseguir una societat climàticament neutral, justa i pròspera. Els governs locals i regionals tenen un paper fonamental per assolir el canvi sistèmic i transformador necessari i han de treballar activament amb tots els nivells de govern i les parts interessades de la societat civil, el sector privat i la comunitat investigadora en aquesta missió.
La Unió Europea vol potenciar el paper de l’economia circular per a les seves ciutats i ha convertit el Pla d'Acció per a l'Economia Circular (2020) en un dels pilars del Pacte Verd Europeu (European Green Deal). Aquest pla té com a objectiu promoure els processos d'economia circular, fomentar el consum sostenible i garantir que els recursos es mantinguin dins de l'economia de la UE durant el temps més gran possible. El pla també ha identificat els sectors que tenen un major potencial de circularitat: l’electrònica (sector TIC en general), plàstics, tèxtils, construcció i edificis, aigua i nutrients i aliments.
El full de ruta per a l’electrificació estableix una transició progressiva. Entre 2020 i 2030, es prioritza la instal·lació d’infraestructures bàsiques i la reducció d’emissions directes. De 2030 a 2040, s’espera una expansió de l’ús de tecnologies renovables en equipaments i infraestructures. Entre 2040 i 2050, s’espera aconseguir una electrificació completa amb operacions que funcionaran exclusivament amb fonts renovables i assoliran emissions zero.
El canvi climàtic afecta de manera particular a les ciutats. L’augment de les temperatures impacta en l’accés a l’aigua, tant pel que fa a consum ciutadà com de recursos, així com en la resistència a les onades de calor, cada vegada més freqüents i més intenses. És per això que s’estan desenvolupant noves tecnologies que redueixin els efectes del canvi climàtic, actuant principalment sobre la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La falta de suficients recursos hídrics per satisfer les demandes de consum d’aigua en una regió es coneixen com a escassetat d’aigua. Això té conseqüències com l’estrès hídric, que fa referència a la dificultat d’obtenir fonts d'aigua dolça durant un cert període, una situació que pot fer que s’acabin els recursos hídrics disponibles. També provoca dèficit hídric, que es produeix quan les pèrdues d’aigua per transpiració són més grans que el subministrament d’aigua a les fulles.
Pel que fa a les ciutats, els efectes de l’escassetat d’aigua poden arribar a l’escassetat d’aigua potable per al consum de persones i ramaderia, a la falta de mesures d’higiene que es poden traduir en la propagació de malalties, secament dels aqüífers i, per tant, falta de producció necessària d’aliments per cobrir les necessitats de la població, entre d’altres.
La purificació de l'aigua és un procés on contaminants, compostos inorgànics o bacteris s'eliminen de l'aigua, deixant-la en un estat més pur. Algunes tecnologies que ho fan possible són el carbó activat, l'electró d'ionització o l’intercanvi iònic.
Per tal de contrarestar la falta d’aigua que algunes zones pateixen l’absència de pluges, els sistemes de tractament d’aigües pluvials i d’aigües grises estan guanyant protagonisme. L’Índia, Austràlia, Xina i altres països de l’Orient Mitjà tenen una creixent implementació d’aquestes tecnologies.
En aquest entorn de recursos escassos s’estan desenvolupant serveis d'aigües intel·ligents, un moviment en el marc de la indústria de l’aigua que involucra tecnologies emergents per ajudar a les empreses tant de subministrament d’aigua i com d’aigües residuals a millorar-ne l’eficiència mitjançant l’automatització, la recopilació i l'anàlisi de dades, aprofitant el big data, i les tecnologies de la internet de les coses. Alguns exemples de tecnologies intel·ligents inclouen mètodes com l’ús d’imatges per inspeccionar canonades corroïdes, analitzar dades en temps real per identificar fuites o utilitzar dades sobre la pressió i el flux per identificar canonades que han de ser reemplaçades.
Energia i medi ambient
Capacitats tecnològiques
Energia i medi ambient
Projectes
Vida i
inclusió
Vida i inclusió
Tendències
Una ciutat intel·ligent ha de potenciar l'educació, el respecte i fomentar la inclusió social alhora que maximitzar el benefici per als seus ciutadans. El món està avançant cap a una societat digital, per tant, els governants han de revisar els valors de la comunitat per garantir un futur de progrés. S’han de planificar i desenvolupar ciutats que responguin a les necessitats dels mateixos ciutadans, i per això és necessari que es fomenti la creació d’entorns urbans que donin suport a la inclusió, la diversitat i l’equitat fent servir tecnologies innovadores.
Les ciutats del futur prioritzaran la inclusió per tal de garantir un accés equitatiu a la tecnologia i als serveis per a tota la ciutadania. Els programes d'inclusió digital abordaran les desigualtats en la connectivitat i la competència digital, mentre que les tecnologies assistencials milloraran l'accessibilitat per a persones amb discapacitats. A més, les ciutats posaran èmfasi en la creació d’espais dinàmics i habitables, amb infraestructures verdes, centres culturals i zones recreatives
que atenguin les necessitats de poblacions diverses i fomentin la cohesió comunitària.
Els sistemes de salut intel·ligents, com la telemedicina i els diagnòstics impulsats per IA, ajudaran a optimitzar l’atenció sanitària. De fet, caldrà afrontar el repte d’una demanda creixent d’atenció sanitària accessible i personalitzada, especialment en zones rurals. Tot i les barreres econòmiques i els riscos en l'àmbit de ciberseguretat, les noves tecnologies obren oportunitats per transformar el sector sanitari. La interoperabilitat és clau per crear infraestructures segures que permetin compartir dades entre hospitals i comunitats. Solucions com la telemedicina avançada, amb 5G & Beyond, personalitzaran les visites virtuals, mentre que els centres especialitzats ampliaran serveis per atendre pacients a zones remotes. Aquestes innovacions no només abordaran els reptes actuals, sinó que també oferiran una atenció més eficient, sostenible i inclusiva.
Vida i
inclusió
Capacitats tecnològiques
Vida i
inclusió
Projectes
Infraestructures i
edificació
Infraestructures i edificació
Tendències
El futur de la construcció a les smart cities combina tecnologies avançades, sostenibilitat, i innovacions en disseny i execució per adaptar-se a les necessitats de les ciutats modernes.
Edificis intel·ligents i autònoms
Els edificis del futur seran autònoms i connectats gràcies a tecnologies com l’Internet de les coses (IoT), el 5G i el 6G. Podran gestionar l’energia, el manteniment i la seguretat de manera automatitzada, maximitzant l’eficiència i millorant la qualitat de vida urbana. Els sistemes de gestió basats en núvol i la ciberseguretat jugaran un paper crític.
La Internet de les coses (IoT) ajuda significativament en diferents aspectes. Un exemple és el referent a la il·luminació intel·ligent mitjançant sensors i dispositius que responen a diferents paràmetres ara la quantitat de persones que hi ha a l’edifici. També pot ajudar a millorar el sistema de climatització, controlant temperatura i qualitat de l’aire; a mesurar el grau d’ocupació de les habitacions de l’edifici, indicant les hores punta i generant mapes de calor per visualitzar aquestes dades, o bé aportar seguretat als edificis tot prevenint el comportament de les persones i detectar activitats sospitoses.
Construcció modular i prefabricació
La construcció modular guanya terreny per la seva rapidesa (fins a un 50% més que la tradicional) i el seu menor cost (entre un 10 i un 15%). Amb configuradors en línia es poden personalitzar els dissenys i estalviar temps, mentre que els components prefabricats optimitzen la mà d’obra i redueixen residus. Aquest model de construcció sostenible està revolucionant l'urbanisme gràcies a la seva eficiència i flexibilitat.
La construcció modular i els edificis autosuficients es complementen amb la creació d’infraestructures intel·ligents, solucions que millorin la gestió de recursos, maximitzin la connectivitat i fomentin una urbanització sostenible i resilient davant els desastres mediambientals.
Tecnologies disruptives: Robots i Impressió 4D
Els robots de construcció estan transformant els processos tradicionals, automatitzant tasques i millorant la productivitat en un sector amb escassetat de mà d'obra qualificada. Alhora, la impressió 4D aporta materials que canvien de forma en resposta a estímuls, obrin la porta a edificis més adaptatius i sostenibles.
Els edificis del futur seran autònoms i connectats gràcies a tecnologies com l’Internet de les coses (IoT), el 5G i el 6G. Podran gestionar l’energia, el manteniment i la seguretat de manera automatitzada, maximitzant l’eficiència i millorant la qualitat de vida urbana. Els sistemes de gestió basats en núvol i la ciberseguretat jugaran un paper crític.
La Internet de les coses (IoT) ajuda significativament en diferents aspectes. Un exemple és el referent a la il·luminació intel·ligent mitjançant sensors i dispositius que responen a diferents paràmetres ara la quantitat de persones que hi ha a l’edifici. També pot ajudar a millorar el sistema de climatització, controlant temperatura i qualitat de l’aire; a mesurar el grau d’ocupació de les habitacions de l’edifici, indicant les hores punta i generant mapes de calor per visualitzar aquestes dades, o bé aportar seguretat als edificis tot prevenint el comportament de les persones i detectar activitats sospitoses.
La construcció modular guanya terreny per la seva rapidesa (fins a un 50% més que la tradicional) i el seu menor cost (entre un 10 i un 15%). Amb configuradors en línia es poden personalitzar els dissenys i estalviar temps, mentre que els components prefabricats optimitzen la mà d’obra i redueixen residus. Aquest model de construcció sostenible està revolucionant l'urbanisme gràcies a la seva eficiència i flexibilitat.
La construcció modular i els edificis autosuficients es complementen amb la creació d’infraestructures intel·ligents, solucions que millorin la gestió de recursos, maximitzin la connectivitat i fomentin una urbanització sostenible i resilient davant els desastres mediambientals.
Els robots de construcció estan transformant els processos tradicionals, automatitzant tasques i millorant la productivitat en un sector amb escassetat de mà d'obra qualificada. Alhora, la impressió 4D aporta materials que canvien de forma en resposta a estímuls, obrin la porta a edificis més adaptatius i sostenibles.
Els edificis Nearly Zero-Energy Building (NZEB) consumeixen l’energia generada pel mateix edifici mitjançant fonts d’energies renovables, que igualen l'energia demandada pel mateix edifici, de manera que el consum net d’energia tendeix a ser zero. S’espera que en 50 anys sigui el tipus de construcció més habitual.
Els edificis NZEB que avui en dia estan en funcionament estan connectats a la xarxa elèctrica per a poder proveir les seves necessitats quan la generació d’energies renovables no és suficient per a satisfer la seva demanda energètica, i de la mateixa manera en cas contrari, quan la demanda és considerablement menor a la producció, la xarxa elèctrica se n'ha de proveir.
Per a aconseguir tot això, no només s’implementaran diferents tipus de panells solars i grans finestres per aprofitar al màxim la disponibilitat de llum, sinó que també s'inclouran funcions digitals sobre el consum en temps real, opcions nocturnes en electrodomèstics i aplicacions basades en la intel·ligència artificial per conèixer-ne l'empremta de carboni. Gràcies a les plaques solars, els residents poden produir i vendre energia excedent, reduint la dependència de proveïdors comercials i fomentant una major sostenibilitat energètica.
Per tal de millorar la salut promovent un estil de vida actiu i creant condicions que redueixin les malalties associades amb la contaminació atmosfèrica, s'han començat a desenvolupar els anomenats districtes verds, àrees urbanes dissenyades per ser sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Es caracteritzen per l’ús d’energies renovables, uns edificis eficients, una mobilitat sostenible, una gestió avançada de residus i aigua, espais verds que fomentin la biodiversitat, i la participació ciutadana.
Els espais verds urbans compleixen diverses funcions beneficioses per a la població i el funcionament de la mateixa ciutat. Com a funcions socials, podem dir que els espais verds contribueixen al benestar de la població procurant llocs lliures de la massificació urbana, tranquil·litat i proximitat a la natura, i alhora reduir la contaminació acústica. Els espais verds actuen com a pulmons de les ciutats, captant diòxid de carboni i generant oxigen. També ajuden a reduir el risc d’erosió del sòl i d’inundació de determinats punts de la ciutat, ja que, tant les espècies vegetals com el sòl sobre el qual es troben, permeten una major absorció de l’aigua de pluja.
El sector de la construcció, tot i que està en vies de transformació, és un dels sectors econòmics menys digitalitzats. Cada cop més s’estan integrant noves tecnologies digitals per tal d’afrontar alguns dels principals reptes als quals s’enfronta: l’escassetat de mà d’obra, la competitivitat, l’eficiència energètica, l’ús de recursos i la productivitat.
El sector de la construcció és el causant de gairebé el 40% de les emissions de CO₂ del món. Per això, cal trobar solucions que permetin construir de manera més sostenible. Això implica l’ús de materials i processos amb un baix impacte mediambiental, respectuosos amb el medi ambient i procedents de fonts no contaminants, materials naturals, reciclats o reutilitzables. És important investigar l'ús de materials més ecològics com el suro, el bambú, el vinil, la pedra, la fusta, davant dels materials clàssics com el formigó, el PVC, els additius químics, etc. Cal també minimitzar la generació de gasos amb efecte hivernacle lligada al transport dels materials, fomentant, en la mesura del possible, l’elecció de materials locals. L’objectiu de la construcció sostenible és aconseguir edificis eficients i respectuosos amb el medi ambient garantint-ne alhora la rendibilitat econòmica.
Així mateix, es promourà la circularitat en la construcció per ajudar en l’ús eficient dels recursos i la reducció de residus al llarg del cicle de vida dels edificis. Això implica dissenyar estructures amb materials reciclables i reutilitzables, fomentant la deconstrucció enlloc de la demolició, i fins i tot, donar una segona vida als elements procedents de les demolicions. Tecnologies de mineria urbana ajudaran a recuperar materials valuosos de les construccions existents, com metalls, fusta i altres components reutilitzables, reduint així la necessitat d’extracció de recursos naturals.
Infraestructures i edificació
Capacitats tecnològiques
Infraestructures i edificació
Projectes
Blue
Economy
Blue Economy
Tendències
Segons dades de les Nacions Unides, el mercat de l’economia blava global mou cada any entre 3 i 6 bilions de dòlars, amb àrees clau com la gestió de deixalles marines, l’economia circular, la pesca i l’aqüicultura, la restauració de corals i l’energia marina. En aquest context, les ciutats costaneres es transformaran en epicentres de sostenibilitat i eficiència. La integració de tecnologies avançades, com l’Internet de les Coses (IoT), la intel·ligència artificial (IA) i els bessons digitals, permetrà optimitzar l’ús i la gestió dels recursos marins, promovent una economia circular que potenciï la regeneració dels ecosistemes costaners.
Les ciutats també podran implementar sistemes intel·ligents de monitoratge per controlar la qualitat de l’aigua, gestionar energies renovables com l’eòlica marina i les mareomotrius, la recuperació i el reciclatge de microplàstics, i desenvolupar infraestructures portuàries més sostenibles, consolidant-se com a líders en la transició cap a models urbans resilients i respectuosos amb els oceans.
A més, es preveu que la digitalització impulsi la pesca sostenible, l’aqüicultura de precisió i la protecció de la biodiversitat marina, afavorint un desenvolupament econòmic respectuós amb els oceans i resilient davant el canvi climàtic.
El futur de les ciutats costaneres combinarà sostenibilitat i innovació tecnològica aplicades al turisme. El turisme regeneratiu i el turisme experiencial guanyaran protagonisme, fomentant la preservació dels ecosistemes costaners. Les tecnologies avançades, com l’IoT, la intel·ligència artificial i els bessons digitals, optimitzaran la gestió de recursos i personalitzaran les experiències turístiques. També s’adoptaran solucions de descarbonització, com energies renovables i mobilitat elèctrica, per minimitzar l’impacte ambiental. Aquestes tendències posicionaran les ciutats costaneres com a referents en innovació turística, equilibrant creixement econòmic i sostenibilitat per oferir un turisme més responsable i atractiu.
La biotecnologia marina oferirà solucions sostenibles i innovadores centrades en l’ús d’algues, bacteris i fongs per produir bioplàstics, aliments funcionals, medicaments i fertilitzants ecològics, amb un alt valor afegit. Tecnològicament, s’invertirà en bioreactors per a cultius massius, intel·ligència artificial per millorar l’aqüicultura de precisió i bioremediació per restaurar ecosistemes. La simbiosi industrial permetrà aprofitar residus marins com a recursos per a nous processos.
Blue Economy
Capacitats tecnològiques
Blue Economy
Projectes
Fonts: Frost & Sullivan, Statista.
Ed. K2M (Planta 1, Oficina 106)
C/ Jordi Girona 1-3
08034 Barcelona (Espanya)
+34 93 405 44 03
info.cit@upc.edu