Un equip de la Càtedra SEAT-UPC dissenya estacions de recàrrega elèctrica per a la micromobilitat urbana
novembre 23, 2021
Un sistema automàtic per gestionar les dades de la xarxa d’aigua de Terrassa
desembre 2, 2021La UPC ha col·laborat amb diverses entitats de mobilitat en l'elaboració de l'estudi 'La Mobilitat com a Servei (MaaS) a Catalunya: Reptes i Oportunitats', que explora la viabilitat d'un nou ecosistema de mobilitat a les ciutats a partir de la integració de diversos serveis. El treball, que planteja una mobilitat més eficient, accessible, inclusiva i sostenible, s'ha presentat el 30 de novembre a Barcelona.
Durant aquest últim any, diverses entitats de mobilitat situades a Catalunya, com són Autopistas, Abertis Mobility Services (AMS) −companyies del grup Abertis−, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), CARNET, RACC, Saba, Banc Sabadell i SEAT S.A., han col·laborat en l’elaboració d’un estudi que analitza l'aplicació a Catalunya del concepte 'Mobilitat com a Servei' (MaaS, per les sigles en anglès de Mobility as a Service), un treball desenvolupat per la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i la consultora FACTUAL. Per part de la UPC, l’estudi ha estat dirigit per Miquel Estrada, especialista en mobilitat i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB).
La presentació de l’estudi 'La Mobilitat com a Servei (MaaS) a Catalunya: Reptes i Oportunitats' ha tingut lloc el 30 de novembre, al recinte modernista de l'Hospital de Sant Pau, a Barcelona, amb la participació de representants de les entitats col·laboradores, així com d'un convidat especial de la MaaS Alliance (entitat internacional per l’estudi i promoció de la MaaS).
El treball analitza l’estat de l’art de la MaaS, a través d’una revisió exhaustiva de la literatura existent i de l’organització de sessions de treball, debat i co-creació amb diversos experts en l’àmbit local, nacional i internacional. L’obertura de les dades de mobilitat i la integració dels processos implicats (de reserva, accés, pagament i gestió d’usuaris), així com una col·laboració público-privada eficient, s’identifiquen com a vectors d’oportunitat per al desenvolupament de la MaaS a Catalunya.
Solució efectiva als problemes de mobilitat a les ciutats
La MaaS o Mobilitat com a Servei duu ja fa uns anys que està dins l’agenda dels països europeus. Després del salt a la fama dels sistemes nascuts als nord d’Europa, la MaaS s’ha convertit gradualment en un sinònim de solució als problemes de mobilitat a les ciutats. Les expectatives creades han esdevingut molt altes: una mobilitat més eficient, accessible, inclusiva i sostenible que permeti esdevenir una alternativa real al vehicle privat i alhora una proposta atractiva i viable que posi l’usuari en el punt central. Durant la darrera dècada, han emergit una sèrie de circumstàncies que són favorables al desenvolupament d’un nou ecosistema de mobilitat.
Encara no s’ha arribat a una definició unànime sobre la MaaS, però es pot descriure com l’accés integrat a diversos serveis de mobilitat (públics i privats) a través d’una aplicació digital. Aquest accés integrat es tradueix en el fet que l’usuari pot planificar, pagar i obtenir el seu tiquet de transport multimodal, tot a través d’un únic intermediari. Per tant, es tracta d’una forma de poder unificar un gran nombre d’aplicacions que acostumen a tenir els usuaris als seus telèfons, connectant-les en una sola.
La mobilitat compartida a Catalunya ha arribat per quedar-se
A la Catalunya del 2021, la dicotomia cotxe/transport públic ha quedat obsoleta. Tenim una diversitat d’opcions de mobilitat que mostren com la mobilitat compartida ha arribat per quedar-se. En les ciutats ha crescut l’ús de bicicletes, patinets, motos i cotxes compartits, a més d’opcions de transport a la demanda. D’altra banda, les noves generacions han desenvolupat una consciència climàtica i una preferència per la flexibilitat (canviant la propietat per l’accés). Els joves que es treuen el carnet de conduir tan aviat com tenen 18 anys cada vegada són menys. Finalment, la digitalització de totes les activitats quotidianes no ha deixat fora a la mobilitat, cosa que afavoreix l’assoliment de solucions innovadores com la MaaS. A més, aquests canvis tecnològics, socials i del mercat de la mobilitat s’han vist catapultats per la pandèmia, que ha accelerat la necessitat d’adaptar l’oferta de transport al context de la 'nova normalitat¡.
Actualment, la MaaS es troba a l’agenda de totes les administracions catalanes, però el seu grau de desenvolupament encara és incipient. Pel que fa a la governança, l’estudi arriba al consens que cal buscar un equilibri en què convisquin els sectors públic i privat. Els organismes públics hauran d’assegurar el dret a la mobilitat per a tothom de forma sostenible, reduint-ne les externalitats negatives, mitjançant el desenvolupament d’un marc d’actuació adequat. Al mateix temps aquest marc haurà de permetre el desenvolupament de nous models de negoci impulsats pels agents privats que intervenen en el nou tauler de joc de la mobilitat.
L’estudi presentat proposa la creació d’un fòrum de la MaaS a Catalunya entès com un espai obert de referència i punt de trobada regular de l’ecosistema MaaS. Els objectius d’aquest fòrum són l’impuls de diversos projectes tractors:
- La definició de l’agenda estratègica catalana per al desplegament de la MaaS
- L’actualització periòdica de l’Índex de Maduresa de la MaaS, així com dels mapes resum de les iniciatives MaaS i de les aplicacions de mobilitat compartida que operen a Catalunya.
- La cooperació i interlocució amb altres hubs i fòrums de mobilitat, econòmics i tecnològics, tant a nivell nacional com internacional, amb l’objectiu de compartir informació i coneixement, realitzant un benchmarking continu de les iniciatives MaaS més rellevants.
- L’organització de grups de treball ordenats per blocs temàtics per debatre i generar informes sobre qüestions clau per a la MaaS com la governança, els models de negoci, el marc legal, la gestió de les dades, l’arquitectura tecnològica, etc.
- L’impuls d’un programa nacional de proves pilot de MaaS en un marc de col·laboració público-privada que aprofundeixi en els diferents reptes identificats a l’estudi en condicions reals.
- La realització d’estudis monogràfics sobre l’estratègia d’obertura i gestió de dades i els micro-subsidis per al foment de la mobilitat sostenible.
Projectes Relacionats
- Un equip de recerca format pel Barcelona Innovative Transportation (BIT), l’inLab FIB, CARNET Barcelona – Future Mobility Research Hub (CER-AMA) i el Departament d’Arquitectura de Computadors (DAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) impulsa el projecte i-MovE, que té com a objectiu incorporar dades multisectorials per proporcionar informació de valor molt més precisa per al sector de la mobilitat. El projecte desenvolupa quatre casos d’ús enfocats a empreses i autoritats de la mobilitat tant del transport públic com l’individual, fent servir el demostrador UPCxels.
- El Centre de Recerca en Supervisió, Seguretat i Control Automàtic (CS2AC-UPC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) ha coordinat el projecte SaCoAV, centrat en la recerca de nous mètodes i eines per garantir la coordinació segura de vehicles autònoms en entorns urbans.
- En el marc del projecte USEFUL, el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació, i Sistemes (CD6) de la Universitat Politècnica de Catalunya - Barcelona Tech (UPC) ha equipat un vehicle de baixes emissions que circularà pels carrers de Terrassa amb sensors òptics integrats en un sistema complex de computació, visualització i emmagatzematge de dades. Aquest cotxe adquirirà i emmagatzemarà milers de dades anònimes de conducció, amb les que es desenvoluparan algoritmes més precisos per a la conducció autònoma.
- El laboratori d’innovació i recerca de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (inLab FIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa, juntament amb l’empresa de distribució Assolim, en el disseny d’una prova de concepte per crear rutes optimitzades per cada vehicle per al transport a demanda.
