RELUM: Paviments reflectants innovadors per reduir l’efecte illa de calor a les ciutats
octubre 13, 2025
BioSAFE: Solucions bio-sostenibles per a la millora acústica i resistència al foc de les envolupants d’edificis
octubre 22, 202514/10/2025
El grup de recerca en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) ha caracteritzat els edificis residencials de Barcelona segons la seva capacitat d’adaptació al canvi climàtic. Aquest estudi s’emmarca en el projecte ‘VeUvE: Remansos urbans en barris vulnerables’.
El treball mostra les condicions de desigualtat climàtica en diferents àrees de la ciutat i permetrà definir millor les prioritats i estratègies de rehabilitació energètica dels districtes.
La caracterització dels edificis s’ha fet a partir tres variables deduïbles de les dades públiques del cadastre, com la compacitat del teixit urbà, el potencial de ventilació creuada dels edificis i la presència d'aïllament tèrmic en façanes i cobertes. Aquests factors han permès identificar la disponibilitat d’estratègies de climatització passiva de les construccions, per millorar el confort tèrmic dels habitatges sense augmentar el consum d’energia.
L’estudi ha permès caracteritzar un mapa interactiu que identifica les característiques concretes de cada districte de la ciutat davant l’adaptació al canvi climàtic. En concret, l’anàlisi mostra que les condicions d’adaptació varien segons la morfologia urbana i la història constructiva dels diferents districtes de Barcelona.
Els barris antics amb una elevada compacitat, com Ciutat Vella o la Vila de Gràcia, tenen un baix potencial de ventilació creuada, mentre que els edificis de la part central de l’Eixample o les de les zones properes a Collserola presenten un major potencial de ventilació, cosa que facilita l’adaptació a les situacions de calor extrema. Les àrees desenvolupades durant la postguerra, per contra, presenten edificis sense aïllament i amb un potencial de ventilació natural limitat.
Pel que fa a l’aïllament tèrmic, només en té el 15 % del parc edificat de la ciutat i es concentra sobretot als districtes de Sarrià i Sant Martí. Aquesta característica, combinada amb un major potencial de ventilació creuada als edificis, facilita l’adaptació a escenaris de clima extrem.
En el marc de VeUvE també s'ha elaborat un mapa interactiu en què es representen gràficament les diferents categories dels gairebé 600 refugis climàtics de la xarxa municipal que hi ha a la ciutat, així com la seva proximitat als habitatges. En termes generals, el 46 % dels habitatges barcelonins es troben a un temps de desplaçament a peu inferior a 5 minuts d'algun refugi climàtic, un primer pas per assolir l’objectiu del 100 % plantejat al Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica.
D’aquests refugis, el 45 % són espais naturals, el 35 % són espais climatitzats d'accés gratuït i el 20 % restant són espais climatitzats comercials o que requereixen un pagament per accedir-hi. L’estudi assenyala precisament que el tancament horari d'alguns d’aquests refugis redueix l'eficàcia de la xarxa, especialment als diumenges i a l'agost, quan aproximadament una tercera part dels refugis no està disponible.
Pel que fa a la distribució espacial a la ciutat, els districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí tenen la quantitat més gran de refugis climàtics naturals, a causa dels projectes urbans realitzats en els darrers trenta anys. Per contra, Ciutat Vella té una manca d’espais naturals, però ho compensa el gran nombre d’espais públics climatitzats. El districte amb menys refugis climàtics és Gràcia.
Impacte
Les conclusions d’aquesta anàlisi, que es podria aplicar en altres ciutats, permetran definir millor les prioritats i estratègies d’actuació de cara a la rehabilitació energètica dels districtes i els seus edificis. De fet, l’estudi proporciona eines útils per orientar la planificació urbana a llarg i mitjà termini. A més, suggereixen un enfocament centrat en el benestar i el confort de les persones en el disseny de mesures de regeneració urbana.
En aquest sentit, els mapes interactius disponibles permeten accedir a dades com el potencial de ventilació creuada dels habitatges; la proximitat a alguns refugis climàtics com ara parcs, biblioteques i centres esportius; la vulnerabilitat climàtica, i la disponibilitat d'estratègies de climatització passiva dels habitatges. Pel que fa a la xarxa de refugis climàtics, l’eina recull la totalitat dels refugis climàtics de Barcelona, la proximitat als refugis i la proximitat als refugis que obren el mes d’agost i els diumenges.
Pressupost i finançament
El projecte ‘VeUvE: Remansos urbans en barris vulnerables’ està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació a través del Plan Estatal De Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2017-2020 i compta amb un pressupost de 170.731 €.
Té una durada de 4 anys i 4 mesos (setembre de 2021 - desembre de 2025).
Projectes Relacionats
- El projecte La Volta preveu aixecar una pèrgola de volta catalana de grans dimensions al recinte de Llars Mundet, al barri de Montbau (districte d’Horta-Guinardó). Aquesta obra es convertirà en un nou referent arquitectònic de Barcelona, combinant tradició constructiva i innovació contemporània. En el projecte hi participa el grup de recerca Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ), de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i està liderat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Diputació de Barcelona.
- Investigadors del grup Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), juntament amb Sempergreen Iberica, han dissenyat SATE-VEG, un sistema d’aïllament tèrmic exterior amb revestiment vegetal que ofereix un comportament tèrmic variable segons l’estació de l’any, afavoreix la biodiversitat i genera un efecte positiu sobre la salut. El sistema, fet amb materials orgànics, requereix un baix manteniment i un consum mínim d’aigua.
- Un equip de recerca del Grup Interdisciplinari de Ciència i Tecnologia en Edificació (GICITED) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte BioSAFE, que té com a objectiu desenvolupar envolupants d’edificis sostenibles —principalment façanes— dissenyades amb criteris de sostenibilitat, confort i seguretat, amb especial atenció al seu comportament acústic i davant del foc.
- El grup de recerca Materials de Construcció i Carreteres (MATCAR) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) ha dut a terme el projecte RELUM, amb l’objectiu d’investigar i desenvolupar solucions innovadores per prevenir l’escalfament global, mitjançant el disseny de paviments sostenibles amb propietats reflectants i fotoluminiscents, en col·laboració amb l’empresa Sorigué.
