Minimitzar l’impacte ambiental de la construcció amb parets de tiges de blat de moro i gira-sol
maig 25, 2022
AVINT: estratègies de mecanitzat i predicció de la rugositat per a una integritat superficial òptima
juny 22, 2022El Centre de Desenvolupament, Instrumentació i Sensors (CD6) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) participa amb l’empresa IDOM en la construcció de l'Extremely Large Telescope (ELT), impulsat per l'European Southern Observatory (ESO). L'ELT, que serà el telescopi terrestre òptic i infraroig proper més gran del món, s’està construint a més de 3.000 m d’alçada, al cerro Armazones, al desert d'Atacama, a Xile. Es preveu que entri en funcionament el 2027.
El Centre de Desenvolupament, Instrumentació i Sensors (CD6) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), amb seu al Campus de Terrassa, treballa en el disseny del sistema òptic que s'utilitzarà per calibrar el gran mirall principal, de 39 metres de diàmetre −el més gran dels que existeixen actualment− de l’Extremely Large Telescope (ELT). Aquest revolucionari telescopi de llum visible i infraroja serà l’ull més gran construït fins ara per observar el cel i obrirà el camí cap a una nova generació de telescopis òptics terrestres.
Amb un disseny únic de cinc miralls, juntament amb tecnologia d'última generació per corregir les distorsions atmosfèriques, l’ELT proporcionarà imatges 15 vegades més nítides que les del telescopi espacial Hubble. Permetrà explorar profundament l'Univers amb un gran detall, la qual cosa comportarà un gran avenç en el coneixement astrofísic.
Un dels objectius del telescopi és detectar i estudiar planetes semblants a la Terra al voltant d'altres estrelles i podria convertir-se en el primer telescopi en trobar proves de vida fora del nostre sistema solar. L’ELT també investigarà els confins més llunyans del cosmos, revelant les propietats de les galàxies més primerenques i la naturalesa de l'univers fosc.
Els cinc miralls del telescopi tindran diferents formes, mides i rols, dissenyats per funcionar de forma coordinada a la perfecció, un disseny òptic pioner que li permetrà revelar l'Univers amb un detall sense precedents. El mirall principal M1 contindrà milers de components altament sofisticats que permetran recollir la llum del cel nocturn i reflectir-la en el mirall secundari. El convex M2, el mirall secundari més gran que s'ha utilitzat mai en un telescopi, d'uns 4 metres de diàmetre, penjarà per sobre de l’M1 i reflectirà la llum cap a l’M3, que al seu torn la transmetrà a un mirall pla adaptatiu, l’M4, a sobre. Aquest quart mirall modificarà la forma de la seva superfície mil vegades per segon per corregir les distorsions provocades per la turbulència atmosfèrica, abans d'enviar la llum a l’M5, un mirall pla inclinable que estabilitzarà la imatge i l'enviarà als instruments ELT.
Capacitat per recollir molta més llum que l’ull humà
El mirall més espectacular des del punt de vista tecnològic és el principal, l’M1, en la construcció del qual treballen els investigadors del CD6 de la UPC. Es tracta d’un mirall còncau, de 39,3 metres de diàmetre i un radi de curvatura de 68,7 metres. En ser massa gran per estar fet d’una sola peça de vidre, el mirall principal es compon de segments hexagonals individuals, cada un d’uns cinc centímetres de gruix, prop d’1,5 metres de diàmetre i 250 kg de pes, separats entre si per una distància de 4 mm. En conjunt, l’estructura està formada per sis sectors compostos per 133 segments de diferent forma i funcions; en total, són 798 segments hexagonals que actuaran com un únic mirall i seran capaços de recollir desenes de milions de vegades més llum que l'ull humà.
Cúpula gegant
El telescopi i la seva estructura interior estan protegits de l’entorn extrem del desert d’Atacama a través d’una cúpula gegant de 80 metres d’alçada i 88 metres de diàmetre, una dimensió equivalent a la d’un camp de futbol. La part superior de la cúpula girarà per permetre que el telescopi apunti en qualsevol direcció a través de la seva gran ranura d'observació.
Quan estigui totalment equipat amb l'òptica i els instruments científics, es calcula que el telescopi arribarà a pesar unes 3.700 tones.
Col·laboració de centres de recerca capdavanters
Des de la construcció de la immensa estructura de la cúpula del telescopi fins a la fosa dels miralls, el desenvolupament de l’ELT és fruit del treball i la col·laboració de diverses empreses i centres de recerca europeus capdavanters, com l'IDOM i el CD6 de la UPC.
Mentre el treball en la fabricació i el disseny d'elements de l'ELT a Europa avança de manera constant, es preveu que l'ELT faci les primeres observacions científiques el setembre del 2027, aproximadament mig any després d'una primera ‘llum tècnica’ del telescopi.
Proyectos Relacionados
- Investigadors del grup de recerca Concrete Sustainability and Smart Structures (C3S), que forma part del grup Enginyeria de la Construcció (EC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), lideren el projecte CIRC-BOOST, l’objectiu del qual és promoure la sostenibilitat, la competitivitat industrial i una major eficiència en l’ús dels recursos en el sector de la construcció europeu.
- El grup de recerca Anàlisi i Tecnologia d’Estructures i Materials (ATEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa, juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), en el projecte ReINfoRCed, que té com a finalitat fomentar la prolongació de la vida útil de les estructures de formigó armat afectades per corrosió.
- Investigadors de la UPC participen en el projecte Quartz Enrichment Enabling Near-Zero Silicon (QUEEN), amb l’objectiu de reduir la dependència de la Unió Europea de fonts externes per a matèries primeres crítiques, especialment del silici metal·lúrgic (MG-Si). Per aconseguir-ho, es proposa aprofitar un recurs poc explotat fins ara: la sorra de quars procedent de pedreres europees, amb la finalitat de produir MG-Si de manera local, sostenible i eficient.
- Un equip multidisciplinari format per investigadors del Grup de Recerca en Recursos i Indústries Intel·ligents i Sostenibles (RIIS), el Grup de Recerca en Mineria Sostenible (GREMS) i Materials de Construcció i Carreteres (MATCAR) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte VALORFIN. L’objectiu és desenvolupar una solució tecnològica per a la valorització de la fracció fina dels residus de construcció i demolició (RCD), amb la finalitat de transformar-la en nous materials cimentants de baixes emissions de CO2, i alhora reduir la presència de materials perillosos en aquests residus.
