
USEFUL: Un cotxe equipat amb IA i sensors òptics que obtindrà milers de dades per a la conducció autònoma
octubre 25, 2024
ELEGANT – 6G-OpenLab: Una infraestructura única com a banc de proves en condicions reals per a aplicacions 6G
octubre 29, 202429/10/2024
El projecte europeu LIFE BIOGASNET, coordinat pel Grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors (BIOGAP) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), ha validat una nova tecnologia de purificació de biogàs que permet millorar la qualitat d'aquest recurs, produït en plantes de tractament de residus sòlids urbans i estacions depuradores d'aigües residuals, així com reduir la petjada de carboni, promovent el concepte d'economia circular. La nova solució es basa en l’aplicació de tecnologies biològiques, eficients i de baix cost, a partir de la combinació d’un biofiltre percolador (biotrickling filter) amb un bioreactor de nitrificació.
La innovació té com a objectiu la dessulfuració del biogàs produït en plantes de tractament de residus sòlids urbans i depuradores d’aigües residuals. Aquest procés és essencial per poder fer servir el biogàs com a combustible i les tecnologies que ho fan possible actualment comporten un elevat cost econòmic i gran impacte ambiental.
El sistema desenvolupat s'ha assajat durant un any en una planta de tractament de residus sòlids urbans situada a Cadis (Espanya) i, posteriorment, en una planta de tractament de residus sòlids municipals a la regió d'Àtica, a Atenes (Grècia). En ambdues instal·lacions s'han utilitzat diferents fonts d'efluents rics en amoni per dessulfurar biogàs amb l'objectiu de validar la tecnologia i el seu funcionament en entorns i condicions diverses.
Paral·lelament, s’han realitzat estudis exhaustius sobre l'impacte ambiental de la tecnologia per demostrar objectivament quins són els escenaris més favorables per a la seva implementació. En aquest sentit, s'han realitzat estudis d'escalabilitat per a instal·lacions diferents de les que han acollit el sistema del projecte, com ara, plantes de tractament d'aigües residuals.
Per validar la tecnologia instal·lada a Cadis, s’ha inclòs un bioreactor anòxic per a l'eliminació del sulfur d'hidrogen del biogàs amb rendiments superiors al 97%. L'eliminació del sulfur d'hidrogen es duu a terme mitjançant nitrat i/o nitrit, que s'obté en un bioreactor de nitrificació utilitzant el lixiviat de l'abocador com a font d'amoni. El sulfur d'hidrogen és oxidat, principalment, a sofre elemental, un subproducte revaloritzable.
Pel que fa a la instal·lació de la planta d'Atenes, el procés ha consistit inicialment a capturar l'amoníac present en els gasos residuals d'una planta de compostatge en un corrent líquid mitjançant un bioscrubber. Aquest corrent s'ha nitrificat a nitrit i/o nitrat per utilitzar-lo en un biofiltre percolador anòxic per eliminar el sulfur d'hidrogen a través de la seva oxidació majoritàriament a sulfat. Finalment, aquest sulfat s'ha combinat amb part del líquid ric en amoni per produir sulfat d'amoni en un reactor CSTR, convertint de manera efectiva els gasos residuals en un producte útil.
La nova tecnologia validada permet, doncs, tractar alhora dos tipus de contaminants, el sulfur d’hidrogen del biogàs i d’amoni dels efluents líquids i gasosos residuals, en un únic sistema i produir un subproducte de valor afegit que podrà ser comercialitzat com a matèria primera.
La tecnologia de LIFE BIOGASNET presenta avantatges mediambientals en comparació a altres pràctiques actuals de dessulfuració de biogàs, ja que redueix la petjada ambiental i fins a un 55% les emissions de gas d’efecte hivernacle, redueix el consum de reactius i a més, permet produir matèries primeres secundàries a partir del sulfur d’hidrogen que conté el biogàs, minimitzant així la producció de residus.
En el consorci de LIFE Biogasnet ha participat també amb la Universitat de Cadis, la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes, Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya, i les empreses AERIS Tecnologies Ambientals i Bioreciclaje de Cádiz S.A. Ha comptat amb un pressupost total de 2.254.468 euros i ha tingut una durada de 5 anys (2019-2024).
Projectes Relacionats
- El projecte La Volta preveu aixecar una pèrgola de volta catalana de grans dimensions al recinte de Llars Mundet, al barri de Montbau (districte d’Horta-Guinardó). Aquesta obra es convertirà en un nou referent arquitectònic de Barcelona, combinant tradició constructiva i innovació contemporània. En el projecte hi participa el grup de recerca Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ), de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i està liderat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Diputació de Barcelona.
- Investigadors del grup Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), juntament amb Sempergreen Iberica, han dissenyat SATE-VEG, un sistema d’aïllament tèrmic exterior amb revestiment vegetal que ofereix un comportament tèrmic variable segons l’estació de l’any, afavoreix la biodiversitat i genera un efecte positiu sobre la salut. El sistema, fet amb materials orgànics, requereix un baix manteniment i un consum mínim d’aigua.
- Un equip de recerca del Grup Interdisciplinari de Ciència i Tecnologia en Edificació (GICITED) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte BioSAFE, que té com a objectiu desenvolupar envolupants d’edificis sostenibles —principalment façanes— dissenyades amb criteris de sostenibilitat, confort i seguretat, amb especial atenció al seu comportament acústic i davant del foc.
- El grup de recerca en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) ha caracteritzat els edificis residencials de Barcelona segons la seva capacitat d’adaptació al canvi climàtic. Aquest estudi s’emmarca en el projecte ‘VeUvE: Remansos urbans en barris vulnerables’. El treball mostra les condicions de desigualtat climàtica en diferents àrees de la ciutat i permetrà definir millor les prioritats i estratègies de rehabilitació energètica dels districtes.








