
WhATTer: Hidrogen verd a partir d’efluents residuals: circularitat energètica i de l’aigua en la indústria tèxtil
maig 30, 2025
Agrixels: Estàndard d’informació agrària orientat a serveis basats en IA per a casos d’ús en el sector agroalimentari
juny 19, 202516/06/2025
El Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), en col·laboració amb la Fundació Aqua Maris, ha desenvolupat un sistema que permet regar utilitzant aigua de mar sense necessitat de filtrar-la, dessalinitzar-la ni tractar-la, tant en agricultura com en jardineria. El nou sistema permet adaptar plantes ornamentals de jardí i vegetals d’horta de fulla i prescindir completament de l’aigua dolça.
El planeta està afrontant una crisi hídrica sense precedents: el 98% de l’aigua disponible és salada (només un 2% és dolça) i el 70% d’aquesta es destina a l’agricultura. Amb la demanda creixent d’aliments i l’agreujament dels efectes del canvi climàtic, el sector agrícola es troba davant d’un gran repte. Segons les previsions, l’any 2025 dues terceres parts de la població mundial patiran escassetat d’aigua. Davant d’aquest escenari, es fa urgent innovar en sistemes de reg eficients i sostenibles que permetin reduir la dependència de l’aigua dolça i aprofitar recursos abundants com l’aigua de mar.
En aquest context, s’ha desenvolupat el projecte Aigua de mar, un sistema innovador que permet regar amb aigua de mar sense necessitat de filtrar-la, dessalinitzar-la ni tractar-la químicament. El sistema es basa en el reg per capil·laritat (és a dir, es rega per sota la terra), mitjançant la construcció d’un nivell freàtic artificial controlat situat sota el sòl i amb el qual s’aconsegueix aportar als substrats superiors la humitat necessària per mantenir en perfecte estat, per exemple, un jardí de plantes ornamentals.
Aquesta estructura imita el funcionament d’un freàtic natural, que és una reserva subterrània d’aigua formada quan l’aigua de pluja o d’altres orígens s’infiltra en el terreny i s’acumula en profunditat.
Per posar en funcionament el sistema cal disposar d’un punt de captació d’aigua de mar i un punt de retorn. L’aigua de mar s'extreu del freàtic marí mitjançant la construcció d’un pou revestit. Això permet evitar, en gran mesura, problemes d’obstrucció i alts costos de manteniment. L’aigua de mar extreta del pou es canalitza fins a la base del jardí o fins al freàtic artificial. L’aigua circula d’un extrem a l’altre, permetent una renovació constant i evitant la generació de salmorres (aigües amb una concentració molt elevada de sals).
Mitjançant un filtre natural que està en contacte amb l’aigua de mar, i aprofitant les seves propietats de capil·laritat, s’aporta l’aigua i la humitat necessàries als substrats superiors. Aquest filtre permet reduir la conductivitat de l’aigua de mar, evitant així la sobresalinització del sòl. La característica més destacada d’aquest filtre és la seva capacitat de regeneració. En qualsevol moment, i sense necessitat de modificar ni alterar la composició del jardí, es pot retornar el filtre al seu estat inicial, eliminant totes les sals acumulades i sense perdre les seves propietats.
Impacte
El sistema ha estat testejat tant en jardineria com en agricultura. Com a prova pilot, fa sis anys que es manté en funcionament un jardí al Centre Joan Maragall de Badalona, situat a uns 650 metres de la línia de mar. L’aigua salina prové d’un pou de 25 metres de profunditat, amb una forta intrusió marina i una concentració d’uns 24-26 grams de sals per litre.
En l’àmbit agrícola, s’han dut a terme assajos amb cultius com patates, enciams, tomàquets cherry i, especialment, bledes. Les proves han demostrat que regar amb aigua de mar pot reduir el cicle dels cultius, com en el cas de les bledes, que es poden collir en 28 dies en lloc de 42, i que els vegetals resultants tenen un contingut nutricional fins a tres vegades superior al dels regats amb aigua dolça. A més, en alguns casos, es pot obtenir un sabor naturalment més intens, com s’ha vist amb els tomàquets cherry.
Xefs experts de la Fundació Alícia han valorat molt positivament aquestes qualitats a la cuina i, per tant, s’ha confirmat que aquest sistema pot produir superaliments i ser una alternativa realista i sostenible en temps de sequera, reduint la dependència de l’aigua dolça i millorant la qualitat dels aliments.
Pressupost i finançament
El projecte, amb nou anys de durada (2009-2017), és el resultat de la col·laboració entre la Fundació Aqua Maris, el CRESCA de la UPC i el centre de formació ISMET. Tot va començar amb la instal·lació d’un jardí pilot a la seu de la Fundació a Badalona; més endavant es van dur a terme assaigs i seguiments detallats als laboratoris i hivernacles del CRESCA, fins a culminar en la constitució de Seawater Irrigation Systems, S.L.
Per fer possible aquest recorregut, s’ha mobilitzat una inversió global d’entre 500.000 € i 700.000 €. Aquesta forquilla inclou, d’una banda, la dedicació en espècie del personal investigador i l’ús d’equipaments del CRESCA-UPC; de l’altra, els costos directes i les activitats d’R+D assumits per la Fundació Aqua Maris (construcció i manteniment dels pilots, adquisició de sensors i materials, analítiques periòdiques, tasques de transferència tecnològica).
La combinació d’aquests recursos públics i privats ha permès assolir els nivells de maduresa tecnològica TRL 6-7 en jardineria i TRL 4 en agricultura amb una inversió relativament continguda, demostrant la viabilitat econòmica i ambiental de la tecnologia i deixant el camí obert a noves vies de finançament per escalar-la comercialment.

Vols saber més?
Projectes Relacionats
- El Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera un projecte europeu que redissenya el sistema energètic actual per estabilitzar la xarxa elèctrica davant la penetració de les energies renovables. Les solucions que es plantegen passen per utilitzar els mateixos dispositius que consumeixen l’energia per ajudar a equilibrar la xarxa.
- Un equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en un estudi encarregat pels ajuntaments de la Llagosta, Mollet i Santa Perpètua (al Vallès Occidental), amb l’objectiu principal d’identificar l’impacte dels polígons industrials en la generació de males olors i controlar la qualitat de l’aire de forma continuada en aquests municipis.
- Investigadors del grup de recerca Concrete Sustainability and Smart Structures (C3S), que forma part del grup Enginyeria de la Construcció (EC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), lideren el projecte CIRC-BOOST, l’objectiu del qual és promoure la sostenibilitat, la competitivitat industrial i una major eficiència en l’ús dels recursos en el sector de la construcció europeu.
- Un equip de recerca format pel Barcelona Innovative Transportation (BIT), l’inLab FIB, CARNET Barcelona – Future Mobility Research Hub (CER-AMA) i el Departament d’Arquitectura de Computadors (DAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) impulsa el projecte i-MovE, que té com a objectiu incorporar dades multisectorials per proporcionar informació de valor molt més precisa per al sector de la mobilitat. El projecte desenvolupa quatre casos d’ús enfocats a empreses i autoritats de la mobilitat tant del transport públic com l’individual, fent servir el demostrador UPCxels.