5GWireless – Arquitectures, tecnologies i eines innovadores per a la xarxa 5G d’alta capacitat

Big data i intel·ligència artificial per al nou sistema elèctric
febrer 1, 2020
Algorismes d’Optimització energètica i flexibilitat per a infraestructures de xarxes 5G
febrer 1, 2020
01/02/2020

El grup Signal Processing and Communications (SPCOM) ha participat en 5GWireless, un projecte europeu del programa H2020 que s'emmarca dins de les accions Marie Sklodowska Curie Innovative Training Networks (ITN), i que s'ha centrat en l'estudi i disseny d'arquitectures innovadores, tecnologies Wireless (sense fils) i eines per a xarxes mòbils ultra denses 5G d'alta capacitat i sostenibles.



5GWireless és una xarxa integrada i multidisciplinaria en la qual han treballat 15 estudiants de doctorat (ESR), en 10 institucions de recerca de 6 països europeus (Alemanya, Regne Unit, Suècia, Grècia, Espanya i França). La xarxa ha propiciat un entorn multisectorial en què els investigadors han pogut desenvolupar nous conceptes, metodologies i eines en diversos camps com arquitectures mòbils centrades en els dispositius, xarxes ultradensas i comunicacions d'ona mil·limètrica.

Dos dels investigadors han desenvolupat el seu treball a la UPC en 2 temàtiques diferenciades.

D'una banda, s'ha treballat en tecnologies multiantena MIMO a gran escala (Massive MIMO) per a comunicacions en ones mil·limètriques (per sobre de 28 GHz). El projecte se centra principalment en el disseny de transceptors MIMO híbrids (analògics / digitals) de baix consum energètic utilitzant dispositius simples, mostreig d'1 bit i menys cadenes de RF que el nombre d'antenes (single-RF MIMO). Al seu torn, el disseny aprofita les característiques del canal de propagació per seleccionar antenes per tal d'obtenir alta eficiència espectral. S'han fet desenvolupaments tant per al canal de pujada com el de baixada, i s'han tingut en compte transmissions multiusuari en tots dos enllaços.

D'altra banda, s'han desenvolupat eines avançades d'anàlisi de xarxes denses i amb cel·les de mida reduïda mitjançant models estocàstics. Aquestes eines són clau, ja que permeten de manera senzilla avaluar diferents configuracions de xarxa, els valors d'interferència agregada i predir el rendiment d'aquestes xarxes sense necessitat de dur a terme simulacions costoses i d'elevat temps d'execució. Des d'aquest punt de vista, aquestes eines poden ser especialment atractives per a operadores de sistemes cel·lulars de nova generació.

En el consorci del projecte han participat quatre universitats, un centre d'investigació i cinc empreses privades.


Projectes Relacionats