Una innovadora plataforma de dades oberta per a la ciutat de Barcelona
abril 29, 2021
Un nou model de gestió integrada dels recursos hídrics del Besòs
maig 10, 2021El grup de recerca Anàlisi i Tecnologia d'Estructures i Materials (ATEM) participa en COREWIND, un projecte que proporcionarà solucions disruptives i rendibles per a la tecnologia eòlica marina flotant que permetran reduir costos i millorar el seu rendiment i fiabilitat. Aquest objectiu s’assolirà mitjançant la modelització i optimització de conceptes de subestructures flotants basades en formigó.
Les turbines eòliques flotants poden produir electricitat més lluny de la costa i en aigües més profundes que les turbines tradicionals fixades al fons, les quals representen avui gairebé la totalitat de les instal·lacions a Europa. L’energia marina flotant és indispensable per assolir els objectius de transició energètica. Perquè això passi, cal que els costos d’obtenir aquesta energia continuïn a la baixa. WindEurope estima que podrien reduir-se a 40-60 €/MWh (actualment és de més de 100 €/MWh) si s’implementessin les polítiques adients i, especialment, si entra en joc la innovació tecnològica. En aquest aspecte, Corewind proposarà solucions que poden significar una reducció del LCOE (Levelized Cost of Energy, o el cost total actual de construir i operar una instal·lació generadora d'energia al llarg de tota la seva vida útil) d’almenys un 15% en comparació amb l’energia eòlica marina fixada al fons del mar.
La reducció de costos de la tecnologia eòlica flotant en alta mar es pot aconseguir mitjançant l’optimització de dos components: els sistemes d’amarratge (fondeig i ancoratge) i els cables dinàmics de potència. En aquest sentit s’han realitzat dues proves pilot en les quals s’han simulat diferents solucions: la primera davant les Illes Canàries (Espanya), on l’estalvi de costos dels sistemes d’amarratge s’ha estimat fins a un 60%, i el segon a Morro Bay (California, EUA), el qual ha donat com a resultat una potencial reducció de fins al 55%.
Aquests prometedors resultats permetrien obrir la porta a la possibilitat d’escalar dues tecnologies flotants diferents: plataformes tipus semi-submergibles i spar (així s’anomena el disseny en posició vertical que conté un flotador a la part superior i un llast a la inferior), totes elles ancorades al fons del mar mitjançant cables o catenàries.
A més de les simulacions, aquestes millores es validaran amb proves experimentals tant en canals d’onatge com en túnels de vent prenent com a referència els dos conceptes de flotadors de formigó (semi-submergibles i spar) que donen suport a grans aerogeneradors (15 MW), instal·lats a profunditats d’aigua superiors a 40 m i a 90 m, respectivament. A més, es desenvoluparan i validaran solucions per millorar les tècniques d’instal·lació i les activitats d’operació i manteniment.
El projecte proporcionarà també pautes i bones pràctiques de disseny, així com models de dades obertes per accelerar el desenvolupament de turbines eòliques marines flotants de formigó. S'espera que les recomanacions resultants facilitin el desenvolupament d’aquest tipus d’energia, convertint-la en una tecnologia viable per a un ús intensiu.
COREWIND té una durada de 42 mesos (2019 -2023) i compta amb un finançament de 5 milions d’euros del Programa Horitzó 2020 de la Unió Europea. Està liderat per l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) i a més de la UPC compta amb la participació de 10 socis més.
Projectes Relacionats
- Un equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en un estudi encarregat pels ajuntaments de la Llagosta, Mollet i Santa Perpètua (al Vallès Occidental), amb l’objectiu principal d’identificar l’impacte dels polígons industrials en la generació de males olors i controlar la qualitat de l’aire de forma continuada en aquests municipis.
- Un equip multidisciplinari format per investigadors del Grup de Recerca en Recursos i Indústries Intel·ligents i Sostenibles (RIIS), el Grup de Recerca en Mineria Sostenible (GREMS) i Materials de Construcció i Carreteres (MATCAR) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte VALORFIN. L’objectiu és desenvolupar una solució tecnològica per a la valorització de la fracció fina dels residus de construcció i demolició (RCD), amb la finalitat de transformar-la en nous materials cimentants de baixes emissions de CO2, i alhora reduir la presència de materials perillosos en aquests residus.
- L'organització CARBOPESCA, juntament amb el grup de recerca Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) i el grup Efficient and Robust Integrated Circuits and Systems (EFRICS), de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), impulsen el projecte iPROPEZESPADA, una iniciativa que pretén optimitzar la gestió i captura del peix espasa mitjançant intel·ligència artificial.
- El Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte SEAMPHONI, que té com a objectiu transformar el monitoratge de la biodiversitat marina a través de la creació d'un bessó digital marí intel·ligent que integrarà eines innovadores com l’ADN ambiental, l’acústica i la imatge submarina.
