Coppereplace: reduir l’aplicació de coure en vinyes i el seu impacte mediambiental
febrer 22, 2021
Una xarxa col·laborativa per a promoure el sector tèxtil tunisià
març 1, 2021El grup de recerca en Micro i Nanotecnologies (MNT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha col·laborat en el disseny, la fabricació i la calibració del sensor de vent de l’instrument MEDA, que viatja en la missió de la NASA ‘Mars 2020 Perseverance’. La missió va ser embarcada dins del coet Atlas V 541 i llançada amb èxit el 30 de juliol, des del Centre Espacial John F. Kennedy de Florida (Estats Units), i va aterrar el 18 de febrer amb èxit sobre la superfície del planeta roig (Mart).
L’objectiu principal d’aquesta missió, que forma part del Programa d’Exploració de Mart de la NASA, és analitzar signes d’habitabilitat, caracteritzar la geologia i la dinàmica atmosfèrica, recollir mostres per ser analitzades a la Terra en properes missions i preparar una futura exploració humana de Mart. El vehicle robòtic comptarà amb un trepant que permetrà extreure mostres de la superfície del planeta per posar-les en un receptacle, per tal que aquestes mostres retornin a la Terra en la missió ‘Mars Sample Return'. Després, aquestes mostres es podran analitzar als laboratoris.
El grup MNT, ha participat en totes les versions del sensor de vent de l’instrument MEDA, inclou 60 microxips de silici made in UPC, fabricat al laboratori de la Sala Blanca, al Campus Nord de la UPC, a Barcelona, que servirà per mesurar la direcció i la velocitat del vent. El sensor de vent de MEDA es compon de dos braços cilíndrics que sortiran del màstil del rover Mars2020. Igual que en els anteriors sensors REMS i TWINS, la velocitat i la direcció del vent s'obtenen mesurant les velocitats tangencials del vent en diferents punts de cada cilindre. En cadascun d’aquests punts hi ha quatre xips de silici i un xip addicional per detectar la temperatura de l’aire. Les velocitats tangencials del vent s'obtenen mitjançant la monitoratge dels petits canvis en la transferència de calor de cada dau (conjunt de quatre xips) cap a l’aire.
L’equip de científics també participarà en el calibratge del sensor i en la futura recuperació de dades de Mart, de cara a contribuir a millorar l’estimació del vent i, per tant, analitzar millor la dinàmica atmosfèrica.
Tecnologia
Vols saber més?
Projectes Relacionats
- Un equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en un estudi encarregat pels ajuntaments de la Llagosta, Mollet i Santa Perpètua (al Vallès Occidental), amb l’objectiu principal d’identificar l’impacte dels polígons industrials en la generació de males olors i controlar la qualitat de l’aire de forma continuada en aquests municipis.
- Investigadors del grup de recerca Concrete Sustainability and Smart Structures (C3S), que forma part del grup Enginyeria de la Construcció (EC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), lideren el projecte CIRC-BOOST, l’objectiu del qual és promoure la sostenibilitat, la competitivitat industrial i una major eficiència en l’ús dels recursos en el sector de la construcció europeu.
- Un equip de recerca format pel Barcelona Innovative Transportation (BIT), l’inLab FIB, CARNET Barcelona – Future Mobility Research Hub (CER-AMA) i el Departament d’Arquitectura de Computadors (DAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) impulsa el projecte i-MovE, que té com a objectiu incorporar dades multisectorials per proporcionar informació de valor molt més precisa per al sector de la mobilitat. El projecte desenvolupa quatre casos d’ús enfocats a empreses i autoritats de la mobilitat tant del transport públic com l’individual, fent servir el demostrador UPCxels.
- El grup de recerca Anàlisi i Tecnologia d’Estructures i Materials (ATEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa, juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), en el projecte ReINfoRCed, que té com a finalitat fomentar la prolongació de la vida útil de les estructures de formigó armat afectades per corrosió.
