Finalitza MOFRICON: Un sistema d’optimització de plantes de generació de fred industrial
febrer 5, 2021
Millora de l’eficiència del control de plagues a través de tecnologia fotònica
febrer 16, 2021L’Institut de Tècniques Energètiques (INTE) treballa en el projecte TraceRadon, amb la finalitat d’estudiar com millorar la qualitat de les mesures de gas radó existent a l'atmosfera i al sòl per tal de controlar millor el seu impacte en la salut i en el medi ambient.
El radó és un gas d’origen natural procedent de la desintegració radioactiva d'urani present en roques i sòl, és la principal font d’exposició de la població a les radiacions naturals. El radó també s’utilitza per localitzar, rastrejar i quantificar la font d’emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) mitjançant la tècnica Radon Tracer Method (RTM) i models de dispersió atmosfèrica. Actualment no existeixen eines per mesurar aquest gas en baixes concentracions a l’atmosfera ni per mesurar correctament les seves exhalacions del terra.
El projecte TraceRadon proporcionarà noves fonts de mesura, instruments de referència més sensibles i metodologies efectives per quantificar la concentració de gas radó a l’atmosfera i les seves exhalacions del sòl, necessàries també per validar models de fluxos de radó a tota Europa.
Aquesta tecnologia s'utilitzarà per harmonitzar els instruments i validar els models de flux de radó, comparant-los amb d’altres models i mitjançant campanyes de camp intenses. Els nous detectors de gas radó que es construeixin en el marc del projecte, s’assajaran amb diferents mesures de camp a Alemanya, Itàlia, França i Anglaterra. Les eines i la instrumentació desenvolupades en l'àmbit del projecte es posaran a disposició de xarxes de control atmosfèric com el Sistema Integrat d'Observació de Carboni (ICOS) i en xarxes de controls de la radioactivitat ambiental.
El projecte forma part del programa EMPIR cofinançat en el marc del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, amb un pressupost de 2,4 milions d’euros. Es preveu que la durada del projecte sigui fins al 2023. A més de la UPC, hi participen la Universitat de Cantàbria i altres 16 institucions i centres de recerca d'universitats europees d’Alemanya, Polònia, Hongria, Suècia, Àustria, República Txeca, França, Regne Unit, Sèrbia, Romania i Itàlia.
Tecnologia
Vols saber més?
Projectes Relacionats
- L'empresa Trace ID i el grup Twin Investors, en col·laboració amb el grup de recerca en Tecnologia Tèxtil (TECTEX), que forma part de l’Institut d'Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), estan desenvolupant uns dispositius electrònics per a identificar, monitorar i estudiar la traçabilitat dels productes que els incorporen.
- El Grup d'Hidrologia Subterrània (GHS) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte LIFE REMAR, per desenvolupar una solució innovadora i sostenible per a la reutilització d’aigües residuals tractades mitjançant infiltració, amb l’objectiu d’augmentar la disponibilitat de recursos d’aigua dolça i millorar l’estat dels ecosistemes.
- Un equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en un estudi encarregat pels ajuntaments de la Llagosta, Mollet i Santa Perpètua (al Vallès Occidental), amb l’objectiu principal d’identificar l’impacte dels polígons industrials en la generació de males olors i controlar la qualitat de l’aire de forma continuada en aquests municipis.
- Un equip multidisciplinari format per investigadors del Grup de Recerca en Recursos i Indústries Intel·ligents i Sostenibles (RIIS), el Grup de Recerca en Mineria Sostenible (GREMS) i Materials de Construcció i Carreteres (MATCAR) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte VALORFIN. L’objectiu és desenvolupar una solució tecnològica per a la valorització de la fracció fina dels residus de construcció i demolició (RCD), amb la finalitat de transformar-la en nous materials cimentants de baixes emissions de CO2, i alhora reduir la presència de materials perillosos en aquests residus.
