Un sistema automàtic per gestionar les dades de la xarxa d’aigua de Terrassa
desembre 2, 2021
UAV (unmanned aerial vehicles) per estudiar els efectes elèctrics de l’atmosfera en els vehicles aeris i les estructures elevades
desembre 21, 2021El Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han desenvolupat un model de la dispersió de les descàrregues d’aigua dels camps d’arròs a la badia del Fangar gràcies a la rodamina, un colorant vermellós soluble i innocu a l’aigua, per determinar les trajectòries dels abocaments i minimitzar-ne l’impacte sobre l’aqüicultura de mol·luscs bivalves.
El delta de l’Ebre forma un ecosistema complex on les dinàmiques naturals conviuen amb activitats productives, com la pesca, l’aqüicultura i l’agricultura. És un equilibri fràgil i, per preservar-lo, és imprescindible conèixer els efectes que aquestes activitats tenen en el medi que les envolta. En el cas dels cultius d’arròs, motor agrari ebrenc, una de les principals vies d’impacte són les aigües de reg descarregades al mar. Aquests abocaments tenen una doble cara: aporten nutrients a l’ecosistema alhora que contenen components tòxics propis dels pesticides que poden afectar la biodiversitat.
Aquest nou model desenvolupat permetrà una reordenació final de les activitats aqüícoles a la badia a partir de l’establiment d’una zona de transició d’unes 80 hectàrees, exclosa del cultiu de bivalves, per tal d’evitar riscos de salut animal i humana, i establir un protocol per aplicar aquestes mesures de protecció a altres zones de Catalunya.
Durant dos dies s’ha fet el seguiment de la dispersió de la taca de rodamina emprant fluorímetres i s’han mesurat les direccions i velocitats de l’aigua en superfície a partir de derivadors lagrangians. Aquesta informació, triangulada amb els coneixements previs sobre circulació d’aigua a la zona del Delta, ha permès obtenir un model numèric tridimensional d’alta resolució capaç de simular el comportament dels corrents a la badia incorporant les aigües de reg i tenint en compte diferents condicions de vent.
Protocol per a la protecció dels mol·luscs
Un segon objectiu de la recerca ha estat l’establiment d’un protocol per tal d’aplicar aquesta mesura de protecció en altres àrees de producció de mol·luscs bivalves del litoral català. El model desenvolupat amb la rodamina i la seva continuació amb el projecte d’avaluació de riscos en la mortalitat de bivalves han estat cofinançats pels Fons Europeu Marítim i de la Pesca i la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. A més, han comptat amb la col·laboració de la Federació de Productors de Mol·luscs de Delta de l'Ebre (Fepromodel) i de la Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l’Ebre.
Esbrinar l'origen de la mortalitat
El projecte es va posar en marxa el 2020 després de diversos episodis de mortalitat extraordinària d’ostra adulta de talla comercial en alguns vivers de la badia del Fangar durant els anys anteriors. Aquestes pèrdues, que van arribar fins al 50% en certs casos, no estaven associades a causes més habituals com l’herpes virus o les temperatures elevades. Així, alguns dels aqüicultors afectats van assenyalar un vincle amb els cicles d’abocament d’aigües de reg dels camps d’arròs, que especialment en els mesos de maig i juny poden contenir restes de substàncies contaminants. Les observacions posteriors també confirmen una correlació espacial entre les zones més afectades per la mortalitat i aquelles tocades més directament pels efluents de les descàrregues.
Tot i això, segons els resultats, no es pot afirmar que la causa de la mortalitat siguin els agents químics dels pesticides, que ja estan sotmesos a regulacions ambientals específiques. Els primers diagnòstics de bivalves apunten més aviat a una influència indirecta d’aquests components, és a dir, una combinació d’agents, com ara que els pesticides facin més fràgils els bivalves front als patògens del propi ecosistema marí. En el marc d’una investigació prevista fins a 2023, s’aïllaran els diferents patògens i s’inocularan en ostres sanes per tal d’avaluar els riscos d’origen químic i microbià i prendre ulteriors mesures per mitigar el seu impacte.
Mentrestant, a la badia del Fangar ja es podrà fer la primera passa implementant la zona de transició, la primera aplicada als cultius de mol·luscs bivalves a Catalunya. Anomenada també buffer o tampó, es tracta d’una mesura preventiva de salut pública proposada a la guia europea de bones pràctiques. La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible ja ha rebut el mapa de l’àrea no adequada pels bivalves, que es podrà tenir en compte a l’hora de tramitar noves llicències o reorganitzar el polígon d’infraestructures d’aqüicultura.
Projectes Relacionats
- Un equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en un estudi encarregat pels ajuntaments de la Llagosta, Mollet i Santa Perpètua (al Vallès Occidental), amb l’objectiu principal d’identificar l’impacte dels polígons industrials en la generació de males olors i controlar la qualitat de l’aire de forma continuada en aquests municipis.
- Un equip multidisciplinari format per investigadors del Grup de Recerca en Recursos i Indústries Intel·ligents i Sostenibles (RIIS), el Grup de Recerca en Mineria Sostenible (GREMS) i Materials de Construcció i Carreteres (MATCAR) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte VALORFIN. L’objectiu és desenvolupar una solució tecnològica per a la valorització de la fracció fina dels residus de construcció i demolició (RCD), amb la finalitat de transformar-la en nous materials cimentants de baixes emissions de CO2, i alhora reduir la presència de materials perillosos en aquests residus.
- L'organització CARBOPESCA, juntament amb el grup de recerca Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) i el grup Efficient and Robust Integrated Circuits and Systems (EFRICS), de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), impulsen el projecte iPROPEZESPADA, una iniciativa que pretén optimitzar la gestió i captura del peix espasa mitjançant intel·ligència artificial.
- El Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte SEAMPHONI, que té com a objectiu transformar el monitoratge de la biodiversitat marina a través de la creació d'un bessó digital marí intel·ligent que integrarà eines innovadores com l’ADN ambiental, l’acústica i la imatge submarina.
