
S’han assajat els dispositius WAVY drifters per a millorar els sistemes actuals d’observació i monitoratge de l’oceà
desembre 31, 2019
Anàlisi del nivell de comprensió dels EPC, confiança percebuda i impacte sobre les preferències i valors residencials
desembre 31, 2019El Centre de Transferència de Calor (CTTC UPC) ha coordinat MALET, un projecte europeu que té com a objectiu desenvolupar i implementar eines de simulació, en l’entorn Modelica, per a l’optimització energètica de sistemes de climatització en avions (ECS), tant pel que fa a rendiment com a aspectes de control.

Aquestes eines, però, tenen un sentit més ampli quan pensem en les activitats de recerca de la indústria aeronàutica europea, en particular, en l’àmbit del projecte europeu Clean Sky. Aquest programa té, entre altres línies de recerca, la tasca d’electrificar l’aeronau al màxim possible, seguint el concepte «more electrical aircraft». Aquesta actuació té un impacte trencador en el disseny dels equips de climatització, ja que la font energètica principal passa de ser pneumàtica (compressors del motor de l’avió) a elèctrica.
Les plataformes de simulació desenvolupades a MALET són, precisament, una eina clau per simular i optimitzar aquests nous dissenys, ja que combinen l’estudi de diferents subsistemes termofluídics (cicles d’aire, refrigerant, líquid) amb els elèctrics (motors, inversors, convertidors).
Com a acció per augmentar l’eficiència del nou sistema, s’ha posat una atenció especial en la integració d’un sistema de fred per compressió de vapor (VCS) en el sistema de fred convencional per cicle d’aire utilitzat convencionalment als avions. El nou sistema VCS és especialment complex, ja que integra processos de canvi de fase, altament no lineals i, per tant, de més difícil resolució per part dels mètodes de càlcul integrats a Modelica.
Per a optimitzar tot un sistema, i possiblement pel que fa a la integració de l’avió complet, es requereix una simulació estacionària i transitòria amb temps de càlcul extremament reduïts. Aquest aspecte ha estat determinant per al projecte, que s’ha orientat a desenvolupar nous models que combinen representativitat física amb molta rapidesa.
CTTC UPC ha liderat i ha desenvolupat tots els aspectes referents a la part tèrmica del projecte, i s’ha coordinat amb la Universitat de Nottingham pel que fa als aspectes elèctrics.
Projectes Relacionats
- L'empresa Trace ID i el grup Twin Investors, en col·laboració amb el grup de recerca en Tecnologia Tèxtil (TECTEX), que forma part de l’Institut d'Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), estan desenvolupant uns dispositius electrònics per a identificar, monitorar i estudiar la traçabilitat dels productes que els incorporen.
- El Grup d'Hidrologia Subterrània (GHS) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte LIFE REMAR, per desenvolupar una solució innovadora i sostenible per a la reutilització d’aigües residuals tractades mitjançant infiltració, amb l’objectiu d’augmentar la disponibilitat de recursos d’aigua dolça i millorar l’estat dels ecosistemes.
- Un equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en un estudi encarregat pels ajuntaments de la Llagosta, Mollet i Santa Perpètua (al Vallès Occidental), amb l’objectiu principal d’identificar l’impacte dels polígons industrials en la generació de males olors i controlar la qualitat de l’aire de forma continuada en aquests municipis.
- Un equip multidisciplinari format per investigadors del Grup de Recerca en Recursos i Indústries Intel·ligents i Sostenibles (RIIS), el Grup de Recerca en Mineria Sostenible (GREMS) i Materials de Construcció i Carreteres (MATCAR) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte VALORFIN. L’objectiu és desenvolupar una solució tecnològica per a la valorització de la fracció fina dels residus de construcció i demolició (RCD), amb la finalitat de transformar-la en nous materials cimentants de baixes emissions de CO2, i alhora reduir la presència de materials perillosos en aquests residus.




