Desenvolupament d’un sistema de purificació sostenible del biogàs
desembre 22, 2019
Noves eines de simulació per a l’optimització energètica de sistemes de climatització aeronàutics
desembre 31, 2019El Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI UPC) ha assajat un nou model de boies amb sensors per registrar els corrents i les temperatures dels oceans. S’anomenen WAVY drifters, són de mida reduïda i estan dotats de més capacitat d’autonomia per a registrar la temperatura i els corrents dels oceans el màxim temps possible. Aquests dispositius permetran fer models predictius, que seran de gran utilitat des del punt de vista científic. La campanya d’assajos dels prototips creats s’ha dut a terme a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú.
Els WAVY drifters desenvolupats, que s’han assajat en el marc del projecte europeu Multi-Sensor Extra Light Oceanography Apparatus (MELOA) del programa Horitzó 2020, milloren els sistemes actuals d’observació i monitoratge de l’oceà. Poden utilitzar-se en diferents ambients marítims, des de mar obert fins a zones costaneres, ribes i zones d’esports aquàtics. Incorporen acceleròmetres i sensors de temperatura i de pressió, i estan dissenyats per submergir-se parcialment amb l’objectiu de reduir l’efecte del vent directe. També estan equipats amb un GPS, de manera que es pot fer el monitoratge de les dades que recullen a temps real i de manera remota.
Les dades que aporten els WAVY drifters durant les campanyes d’assaig a alta mar serveixen també per calibrar i validar sistemes d’observació terrestre per satèl·lit. És el cas dels programes GEOSS o Copernicus, que estudien els corrents i les temperatures de superfície marina a partir de mediacions per satèl·lit, i que necessiten dades de mesurament in situ per validar-ne els resultats.
Els assajos han tingut un doble objectiu: d’una banda, efectuar proves reals amb els sensors desenvolupats, verificar-ne el correcte funcionament des del sensor fins a la infraestructura de dades que permet registrar i visualitzar les trajectòries dels sensors, i, de l’altra, conscienciar la població del perill d’aquests corrents.
Els assajos s’emmarquen en el projecte MELOA, el qual es va iniciar el 2017 i finalitza el 2021. El consorci el formen nou socis més i està dotat d’un pressupost de 4,7 milions d’euros.
Projectes Relacionats
- L'empresa Trace ID i el grup Twin Investors, en col·laboració amb el grup de recerca en Tecnologia Tèxtil (TECTEX), que forma part de l’Institut d'Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), estan desenvolupant uns dispositius electrònics per a identificar, monitorar i estudiar la traçabilitat dels productes que els incorporen.
- El Grup d'Hidrologia Subterrània (GHS) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte LIFE REMAR, per desenvolupar una solució innovadora i sostenible per a la reutilització d’aigües residuals tractades mitjançant infiltració, amb l’objectiu d’augmentar la disponibilitat de recursos d’aigua dolça i millorar l’estat dels ecosistemes.
- Un equip del Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en un estudi encarregat pels ajuntaments de la Llagosta, Mollet i Santa Perpètua (al Vallès Occidental), amb l’objectiu principal d’identificar l’impacte dels polígons industrials en la generació de males olors i controlar la qualitat de l’aire de forma continuada en aquests municipis.
- Un equip multidisciplinari format per investigadors del Grup de Recerca en Recursos i Indústries Intel·ligents i Sostenibles (RIIS), el Grup de Recerca en Mineria Sostenible (GREMS) i Materials de Construcció i Carreteres (MATCAR) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) lidera el projecte VALORFIN. L’objectiu és desenvolupar una solució tecnològica per a la valorització de la fracció fina dels residus de construcció i demolició (RCD), amb la finalitat de transformar-la en nous materials cimentants de baixes emissions de CO2, i alhora reduir la presència de materials perillosos en aquests residus.
